Divulgant sobre un divulgador: entrevista al Salvador Macip

Divulgant sobre un divulgador: entrevista al Salvador Macip

Amb motiu de la celebració del desè aniversari de l’IBEC, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar l’investigador i escriptor Salvador Macip, que va donar una fantàstica xerrada sobre les implicacions socials dels descobriments biomèdics.

Amb ell vam parlar sobre divulgació, una activitat que ell considera part de la feina del científic. També ens va explicar els detalls de la seva investigació, i fins i tot vam tenir temps de parlar de la tècnica CRISPR, una revolució de la ciència que us explicarem en detall a les properes entrades. Estigueu atents!

Leer más

“Si una cosa t’agrada de veritat i treballes per aconseguir-ho, pots fer el que vulguis”

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

La Maria Valls té 28 anys, va estudiar Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ara treballa a l’IBEC dissenyant un bioreactor per obtenir empelts de teixit humà que es puguin utilitzar com a teràpia per a cors infartats.

Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries ciències?

Maria Valls: A mi sempre em va costar triar perquè m’agradaven moltes coses com escriure, la plàstica, ballar i les ciències… Però durant l’ESO vaig fer un crèdit variable que es deia “Les malalties humanes” que em va obrir un món nou, em semblava tant interessant entendre com funcionaven les malalties que em podia passar setmanes estudiant!

En el moment d’escollir el batxillerat em vaig adonar que realment de les lletres només m’agradava la part més literària, i que l’art  el podia mantenir com a hobbie, mentre que si deixava de banda les ciències no les tornaria a estudiar mai més. També l’assignatura del crèdit variable m’havia agradat molt i volia saber-ne més. Leer más

La cèl·lula, apropant l’ofici de la recerca als nens de 4 anys

Teresa Sanchís explicant la funció de lADN als nens i nenes de P4.  Autor: IBEC

Teresa Sanchís explicant la funció de lADN als nens i nenes de P4.
Autor: IBEC

El mes passat Teresa Sanchis, responsable de la unitat d’iniciatives estratègiques de l’IBEC, va anar a l’escola Rius i Taulet de Barcelona per explicar als alumnes de P4 en què consisteix la seva feina. Els pares i mares dels nens de la classe dels Esquirols van a l’escola per explicar el seu ofici i la Teresa va explicar què es fa al sector de la recerca.

Arran del conte que va explicar als nens i nenes per St. Jordi on la protagonista preguntava el perquè de tot, la Teresa va explicar que els científics cada dia es pregunten el perquè d’alguna cosa i treballen per trobar-ne la resposta. A més a més, aprofitant que la setmana passada van tenir la visita d’una metgessa els va presentar la recerca com el pas previ a la medicina.

Moltes vegades, per poder trobar la resposta a perquè ens posem malalts hem de saber ben bé com funcionen totes les parts del nostre cos. Per això cal saber com funciona la cèl·lula i quines són les parts més importants. Leer más

“La investigación puede parecer una profesión intimidante pero poco a poco te apasiona”

Montse López en el parque natural de Aiguestortes. Fotografía cedida por la investigadora.

Montse López en el parque natural de Aiguestortes. Fotografía cedida por la investigadora.

Montse López tiene 28 años, estudió Química en la Universidad de Alicante y actualmente trabaja en el IBEC estudiando proteínas de transferencia de electrones involucradas en la fotosíntesis y en la respiración celular.

Carolina Llorente: ¿Cómo decidiste estudiar Química?

Montse López: La verdad es que no era una cosa que tuviera muy clara. En el instituto me gustaban y se me daban bien las materias científicas pero hasta el último minuto dudaba entre estudiar ciencias o traducción e interpretación.

En bachillerato dábamos clases de química en un grupo muy pequeño. El profesor nos llevaba a dar clases al laboratorio y utilizaba muchos conceptos cotidianos para que aprendiéramos a relacionar conceptos. Yo creo que fue él quien me transmitió una motivación especial por las ciencias y sus clases las que me ayudaron a decidirme a estudiar Química. Leer más

El present i el futur de la Fibrosi Quística

El present i el futur de la Fibrosi Quística

Alumnes assistents a la taula rodona parlant amb la Dra. Bosque. Autor: IBEC

Alumnes assistents a la taula rodona parlant amb la Dra. Bosque. Autor: IBEC

La Fibrosi Quística és una malaltia genètica i hereditària que està present des de la concepció. Es calcula que cada any neixen a Catalunya uns 14 nens afectats per aquesta malaltia, el que la converteix en la malaltia genètica hereditària més freqüent. Les estadístiques permeten afirmar que un de cada 25 individus és portador del gen de la malaltia, el que significa, per exemple, que a Espanya hi ha d’1,5 a 2 milions de persones portadores del gen de la Fibrosi Quística. Leer más

L’escola Natzaret visita l’IBEC per descobrir com s’estudien els gens

Alumnes participant al decide game. Autor: IBEC

Alumnes participant al decide game. Autor: IBEC

Avui els alumnes de les dues classes de primer de batxillerat de l’Escola Natzaret d’Esplugues del Llobregat han inaugurat el cicle de visites escolars del 2016. Els alumnes han realitzat la visita “Desxifrant la funció d’un gen” a càrrec de la Dra. Vanessa Gil, investigadora del grup de Neurobiotecnologia molecular i cel·lular de l’IBEC.

En aquesta visita els alumnes han pogut conèixer els diferents projectes en els que s’està treballant des de l’IBEC, què és la bioenginyeria i cap on ens portarà aquesta recerca. Més concretament han pogut aprendre com s’investiga per descobrir quina funció fa un gen determinat. Mitjançant representacions a la macro escala els participants han pogut  comprendre quines són les tècniques d’enginyeria genètica més utilitzades per dur a terme aquesta mena recerca. Leer más

Investigar i divulgar, dues cares de la mateixa moneda

Arnau Biosca, investigador de l'IBEC i autor de l'article

Arnau Biosca, investigador de l’IBEC i autor de l’article. Fotografia cedida per l’autor.

Sovint, la vida transcorre a base de paradoxes i sorpreses, com si es tractés d’una muntanya russa. Ara fa 1 any, havent acabat carrera i màster, a punt d’esdevenir nini crònic, vaig oferir-me a donar classes particulars de ciència a nens. La cosa no va anar del tot com esperava i d’un dia per l’altre em vaig trobar en una acadèmia d’idiomes, donant classes de català i castellà a adults, de parla anglesa, el 99% d’ells professors d’anglès. Epicentre guiri, a l’acadèmia d’idiomes vaig descobrir que podia ensenyar català i castellà a turistes utilitzant vídeos de l’APM. M’ho vaig passar teta, ells també, i el millor de tot, varen aprendre ràpid.

A principis d’any vaig abandonar l’acadèmia i vaig  començar a viure una bogeria planificada. Ara miro enrere i em descobreixo mig any vivint una doble vida, amb dos objectius, dues motxilles, i dues bates blanques: la d’investigador i la de divulgador. La meva rutina, contínua com una ruleta russa, només interrompuda per l’equador del migdia i la treva nocturna, m’ha ensenyat que la ciència és una, i que és igual que facis tallers científics per a nens o recerca en nanotecnologia i malària. Al final, tot és el mateix: Dues cares de la mateixa moneda, paradoxes i miratges. Leer más