Grans de sal. Imatge de kevindooley via Wikimedia Commons, amb llicència  CC BY 2.0.

Una cèl·lula és un ésser viu i, com a tal, està fortament influenciada pel seu entorn. Tal com us avançava a l’entrada Cèl·lules mare per regenerar teixits: realitat o ficció?, des de l’enginyeria de teixits es busca desenvolupar estructures que imitin els teixits originals, a nivell mecànic i biològic. En el cas de les cèl·lules mare en particular, la seva relació amb l’entorn a l’escala nanomètrica és un factor essencial per al control de la seva diferenciació (transformar-se en un tipus cel·lular o un altre). Encara que el concepte “nano” pugui semblar una escala ínfima, no hem d’oblidar que una cèl·lula fa de mitjana uns 10 micròmetres de punta a punta, és a dir, una distància equivalent a l’1% d’un mil·límetre. Tot i així, és sabut que les cèl·lules poden detectar partícules 2.000 vegades més petites que elles (un nanòmetre és la milionèsima part d’un mil·límetre). És com si estant estirat sobre un matalàs poguessis detectar un gra de sal a l’esquena.

Al nostre laboratori de l’IBEC hem desenvolupat un mètode per crear superfícies amb patrons irregulars de nanopartícules d’uns 5 nanòmetres. Això ens permet estudiar la interacció de cèl·lules mare amb aquestes molècules. Les cèl·lules mare es mouen sobre aquestes superfícies i interaccionen amb les nanopartícules, que imiten els punts d’adhesió cel·lular naturals; com més nanopartícules hi ha a la superfície, més fort s’hi adhereixen les cèl·lules.
Leer más →

Coincidiendo con el día mundial de la malaria, recopilamos las entradas que le hemos dedicado a esta enfermedad producida por parásitos del género Plasmodium, que infectan los glóbulos rojos de la sangre. La malaria causa unos 900 millones de casos de fiebre y aproximadamente 3 millones de muertes anuales, lo que representa una muerte cada 15 segundos. La transmisión de esta enfermedad se produce a través de la picadura de mosquitos infectados, y se calcula que el 75% de los afectados son niños de zonas endémicas de África.

Aquí nuestra selección de posts:

• Este post explica cómo funciona la enfermedad:

http://divulga.ibecbarcelona.eu/una-estrategia-prometedora-para-combatir-la-malaria/

• En esta entrada hablamos de la búsqueda de una cura alternativa para la malaria, mediante la nanomedicina:

http://divulga.ibecbarcelona.eu/esta-la-cura-de-la-malaria-escondida-en-el-fondo-del-oceano/

• ¿Sabías que el bazo es el órgano que se encarga de destruir las células sanguíneas rojas viejas?  Esto tiene muchas implicaciones en la malaria, pues algunos de los parásitos más agresivos consiguen burlar al bazo, permitiendo que los glóbulos rojos infectados por la malaria se amontonen en la superficie interior de las venas. Aquí explicamos esa implicación, y también un proyecto de bazo humano en un chip desarrollado entre el CRESIB y el IBEC .

http://divulga.ibecbarcelona.eu/el-papel-del-bazo-en-la-malaria/

Leer más →

Des de fa uns anys, la investigació en cèl·lules mare ha esdevingut un dels principals camps de la recerca biomèdica. Aquest tipus de cèl·lules es caracteritzen per tenir una gran capacitat de proliferació (poden créixer i dividir-se gairebé sense límit), així com per la seva habilitat per diferenciar-se, és a dir, esdevenir un altre tipus cel·lular —com per exemple condròcits (cartílag), cardiomiòcits (cor), hepatòcits (fetge), neurones (sistema nerviós), glòbuls vermells (sang)…

Cèl·lules mare pluripotents, i algunes de les seves possibles destinacions (diferenciacions). Imatge de Mike Jones, via Wikimedia Commons amb llicència Creative Commons Genèrica d’atribució/Compartir-Igual 2.5

Una cèl·lula mare embrionària pot arribar a diferenciar-se en qualsevol dels centenars de tipus cel·lulars del nostre cos. Una capacitat extraordinària que, no cal dir-ho, científics de tot el món intenten comprendre amb més profunditat. En el cos humà adult, però, també trobem cèl·lules mare en diversos teixits, com ara la medul·la òssia. Aquestes cèl·lules mare no poden transformar-se en qualsevol tipus cel·lular, ja que estan més especialitzades, però sí en alguns tipus depenent del teixit que poblen.

A mesura que el coneixement sobre cèl·lules mare augmenta, les teràpies de regeneració de teixits han emergit com la nova gran esperança de la medicina. Mentre les teràpies tradicionals consisteixen a reparar els teixits o òrgans malmesos per una lesió o malaltia, algunes teràpies regeneratives es basen en aprofitar el potencial de les cèl·lules mare per crear nou teixit que substitueixi el danyat. Aquest nou teixit seria una rèplica gairebé exacta de l’original i podria dur a terme les seves funcions amb la mateixa efectivitat.

Leer más →

Imagen de la investigadora predoctoral Xarxa Quiroga, que firma el artículo.

Desde que vivo en Barcelona no tengo más opción que coger el metro cada día para llegar al laboratorio. Todas las mañanas, en hora punta, no me queda otra que apiñarme y aplastarme para caber en los abarrotados vagones de la línea 5. Somos mucha gente en un espacio confinado, así que vamos apretados, hace calor e, incluso alguna vez, soy objeto de tirones o empujones debido a algún frenazo. Me comprenderéis bien cuando os digo que todo este ajetreo provoca en mí un cierto enfado contra el mundo que se disipa lentamente cuando salgo a la calle y puedo, por fin, caminar libre de mi confinamiento.

Muchos de los lectores se habrán sentido identificados, imagino, con esta situación. Pues bien, al igual que los miles de personas que cogemos el metro cada mañana en Barcelona, nuestras células también “sienten” el abarrotamiento que las rodea. Y no sólo esto, sino que también son capaces de detectar otros parámetros, como lo duro o lo blando que es el substrato en el que se hallan o las tensiones que sus vecinas ejercen sobre ellas. De la misma manera que yo me enfado por ir apretada en el vagón, nuestras células también modifican su comportamiento en respuesta a todos estos estímulos que reciben del medio externo que las rodea.

Leer más →