L’IBEC al 12è Festival de la Ciència

Aquest any l’IBEC ha participat al 12è Festival de la Ciència amb tot un seguit d’activitats.

Dissabte 12 al matí va ser el torn del taller “Robots biomimètics per entendre la nostra conducta”, a càrrec del grup SPECS (Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) de l’IBEC.

Sabies que gràcies a la robòtica podem estudiar aspectes del funcionament del cervell, com ara l’aprenentatge? A través d’aquest taller, els assistents van introduir-se en aquest món amb uns quants exemples i amb el robot Nao, amb qui van descobrir algunes característiques del nostre comportament.

També de la mà d’aquest grup, els assistents van gaudir de l’activitat “Rehabilitació del cervell després d’una lesió cerebral” fent servir l’anomenat Rehabilitation Gaming System, una eina de realitat virtual per a rehabilitar l’activitat motora y cognitiva després d’una lesió cerebral.

¿Cuánto sabes sobre la esclerosis múltiple? Los 7 datos imprescindibles

Esta entrada la vamos a dedicar a esta enfermedad sin cura en la actualidad.  Aprovechando que el día 30 de Mayo se ha celebrado el Día Mundial de la Esclerosis Múltiple (EM), vamos a revisar los 7 datos imprescindibles para entender esta dolencia.

La EM es conocida como la enfermedad de las mil caras. Los síntomas de la esclerosis múltiple pueden ser muy distintos de una persona a otra. Dentro de esa gran variabilidad, se han encontrado dos patrones generales de la enfermedad. En la EM primaria progresiva (10-20% de los casos totales), desde el inicio la discapacidad se acumula y las opciones de tratamiento son muy escasas. En el segundo tipo, EM remitente-recurrente, los síntomas se presentan en forma de brotes que pueden durar días, semanas e incluso meses, y variarán de un episodio a otro. Una vez superado el brote, los síntomas suelen desaparecer completamente aunque también pueden dejar secuelas neurológicas.

Un nano-pas per a les cèl·lules mare, un gran pas per a la humanitat

Una cèl·lula és un ésser viu i, com a tal, està fortament influenciada pel seu entorn. Tal com us avançava a l’entrada Cèl·lules mare per regenerar teixits: realitat o ficció?, des de l’enginyeria de teixits es busca desenvolupar estructures que imitin els teixits originals, a nivell mecànic i biològic. En el cas de les cèl·lules mare en particular, la seva relació amb l’entorn a l’escala nanomètrica és un factor essencial per al control de la seva diferenciació (transformar-se en un tipus cel·lular o un altre).

Encara que el concepte “nano” pugui semblar una escala ínfima, no hem d’oblidar que una cèl·lula fa de mitjana uns 10 micròmetres de punta a punta, és a dir, una distància equivalent a l’1% d’un mil·límetre. Tot i així, és sabut que les cèl·lules poden detectar partícules 2.000 vegades més petites que elles (un nanòmetre és la milionèsima part d’un mil·límetre). És com si estant estirat sobre un matalàs poguessis detectar un gra de sal a l’esquena.

Xavier Arqué: “En un futur m’agradaria emprendre en el sector biotecnològic”

Des de l’IBEC intentem apropar la bioenginyeria a la societat, i molt especialment als estudiants que tenen curiositat per la recerca. Avui entrevistem el Xavier Arqué, biotecnòleg de formació i ara estudiant de doctorat al grup del Samuel Sánchez Smart nano-bio-devices, que va conèixer l’IBEC durant la setmana de la ciència d’ara fa dos anys, al 2016.

Pilar Rodríguez: Bon dia Xavier, gràcies per atendre’ns. Què et va portar a visitar l’IBEC durant la setmana de la ciència?

Xavier Arqué: Jo estava buscant on fer el treball de fi de màster, i pensava fer-ho en una empresa. Vaig estar enviant correus a algunes empreses del Parc Científic de Barcelona, i venint a una entrevista vaig veure anunciada la xerrada de l’investigador Samuel Sánchez.

La malaria: un viejo conocido aun por conocer

Coincidiendo con el día mundial de la malaria, recopilamos las entradas que le hemos dedicado a esta enfermedad producida por parásitos del género Plasmodium, que infectan los glóbulos rojos de la sangre.

La malaria causa unos 900 millones de casos de fiebre y aproximadamente 3 millones de muertes anuales, lo que representa una muerte cada 15 segundos. La transmisión de esta enfermedad se produce a través de la picadura de mosquitos infectados, y se calcula que el 75% de los afectados son niños de zonas endémicas de África.

Cèl·lules mare per regenerar teixits: realitat o ficció?

Des de fa uns anys, la investigació en cèl·lules mare ha esdevingut un dels principals camps de la recerca biomèdica. Aquest tipus de cèl·lules es caracteritzen per tenir una gran capacitat de proliferació (poden créixer i dividir-se gairebé sense límit), així com per la seva habilitat per diferenciar-se, és a dir, esdevenir un altre tipus cel·lular —com per exemple condròcits (cartílag), cardiomiòcits (cor), hepatòcits (fetge), neurones (sistema nerviós), glòbuls vermells (sang).

Una cèl·lula mare embrionària pot arribar a diferenciar-se en qualsevol dels centenars de tipus cel·lulars del nostre cos. Una capacitat extraordinària que, no cal dir-ho, científics de tot el món intenten comprendre amb més profunditat. En el cos humà adult, però, també trobem cèl·lules mare en diversos teixits, com ara la medul·la òssia. Aquestes cèl·lules mare no poden transformar-se en qualsevol tipus cel·lular, ja que estan més especialitzades, però sí en alguns tipus depenent del teixit que poblen.

Primavera divulgadora a l’IBEC

Aquesta setmana a l’IBEC hem sortit dels laboratoris i les oficines amb moltes ganes de divulgar ciència… i no ens hem estat de res!

Per una banda, hem participat al festival 10alamenos9 de la nanotecnologia, que s’ha celebrat al CosmoCaixa. Allà, l’equip divulgador de l’IBEC (aka Pilar Jiménez i Pilar Rodríguez) ha fet un taller sobre fàrmacs dirigits i ha revisat com serà la medicina del futur gràcies a la nanotecnologia.

Organoides para estudiar el cáncer de colon

El cáncer de colon es una de las principales causas de cáncer a nivel global, tanto en mujeres (segunda causa tras el cáncer de mama) como en hombres (tercera, tras los cánceres de próstata y de pulmón). En España, el cáncer de colon es la segunda causa de muerte por tumores, sólo detrás del cáncer de pulmón. Es especialmente prevalente en personas de más de 65 años, lo que lo hace especialmente preocupante dada la tendencia al envejecimiento de la población en los países desarrollados.

En la actualidad, las dos mejores herramientas de las que disponemos contra el cáncer de colon son la prevención y la detección precoz. Sólo alrededor del 5% de los casos diagnosticados de cáncer de colon se pueden asociar directamente a factores genéticos, siendo sus auténticos factores de riesgo la inadecuada alimentación, obesidad, ingesta de alcohol, ser fumador y la falta de actividad física, lo que ha llevado a algunos expertos a calificar al cáncer de colon como “una enfermedad de nuestra civilización”.