Xavier Arqué: “En un futur m’agradaria emprendre en el sector biotecnològic”

Des de l’IBEC intentem apropar la bioenginyeria a la societat, i molt especialment als estudiants que tenen curiositat per la recerca. Avui entrevistem el Xavier Arqué, biotecnòleg de formació i ara estudiant de doctorat al grup del Samuel Sánchez Smart nano-bio-devices, que va conèixer l’IBEC durant la setmana de la ciència d’ara fa dos anys, al 2016.

Pilar Rodríguez: Bon dia Xavier, gràcies per atendre’ns. Què et va portar a visitar l’IBEC durant la setmana de la ciència?

Xavier Arqué: Jo estava buscant on fer el treball de fi de màster, i pensava fer-ho en una empresa. Vaig estar enviant correus a algunes empreses del Parc Científic de Barcelona, i venint a una entrevista vaig veure anunciada la xerrada de l’investigador Samuel Sánchez.

Es tractava, però, d’una xerrada científica, no relacionada amb el món de l’empresa.

Ho se, però vaig veure la paraula “nanorobòtica”, i em va cridar l’atenció. Vaig veure la xerrada del Samuel, els vídeos dels nanomotors navegant, com controlaven el moviment d’aquelles minúscules esferes, i em vaig dir “vull formar part d’això, vull veure de què va i què puc aportar-hi”. Veure aquesta recerca tan trencadora em va fer replantejar la idea d’anar a buscar feina a l’empresa.

Veure la recerca tan trencadora que s’està fent a l’IBEC em va fer replantejar la idea d’anar a buscar feina a l’empresa”.

Què vas fer?

Al final de la xerrada em vaig apropar al Samuel, i li vaig dir que li enviaria un correu per fer el projecte final de màster al seu grup. Uns dies després em va entrevistar, i vaig passar a formar part del seu equip.

En què va consistir el teu projecte?

Donats els meus coneixements de  de biotecnologia, quan vaig entrar vaig treballar en l’optimització d’enzims per a la propulsió de nanorobots. Vaig provar alguns enzims que no s’havien fet servir mai per a aquestes aplicacions.

O sigui que en realitat, estàs fent molta bioquímica…

Sí, però no exclusivament. Una de les coses que més m’agrada d’aquest grup és que és molt interdisciplinari. En cada projecte, has d’acumular coneixements de química per la síntesi de les partícules, de física pel moviment dels nanomotors,  i també de bioquímica i cinètica enzimàtica per a la propulsió basada en catàlisi, entre d’altres.

Imatge d’una planària. Autor: Holger Brandl, HongKee Moon, Miquel Vila-Farré, Shang-Yun Liu, Ian Henry y Jochen C. Rink via Wikimedia Commons amb llicència CC BY 4.0.

L’IBEC no ha estat la teva primera experiència en el món de la recerca. Quines coses havies fer abans?

Pel treball de fi de grau vaig a estar a Groningen, Holanda, en un laboratori de medicina regenerativa. Treballava amb planàries, que son una animals marins que regeneren el seu teixit completament. Volíem identificar els gens que els permeten tenir aquesta propietat.

Feies genètica?

Vam fer una recerca de gens candidats per regir aquest fenomen, i el que fèiem era tallar les planàries i exposar-les a ARN d’interferència per tal de bloquejar aquests gens. Si la planària no es regenerava, volia dir que aquest gen era una possible diana.

Sembla que els teus interessos han evolucionat al llarg del temps. Com ha canviat el teu punt de vista?

Sempre he estat una persona amb interessos variats. En realitat, he intentat trobar la manera d’ajuntar-ho tot; els nanomotors no els coneixia, però l’univers de les nanopartícules, m’interessa molt des del grau. La medicina regenerativa i especialment la tècnica d’ARN d’interferència m’interessa moltíssim. Ara penso com aplicar el que se de l’ARN als nanomotors;  per exemple, fent transport d’ARN amb nanorobots.

Com és l’ambient al laboratori de l’IBEC?

Hi ha un ambient distès, on es pot parlar de forma espontània. Si algú te una idea, sabem que potser algú del grup li pot ajudar. D’aquesta manera anem muntant entre nosaltres les peces que calguin per resoldre cada projecte, malgrat siguin coses noves o que no s’hagin fet mai abans al grup.

Això implica confiança en l’equip.

Sí, però sempre amb responsabilitat. És a dir, si el projecte implica molt de risc i ocuparà molt de temps, t’ho has de pensar.

 Quin paper juga el teu director de tesi en aquestes decisions?

Evidentment has de convèncer el teu supervisor que la teva idea és bona, i  que val la pena, però com ho hauries de fer amb qualsevol persona dins de la comunitat científica.

En realitat, hi ha un munt d’idees. El problema és decidir d’entre totes les idees quines són les prioritats en les que et vols centrar en els propers mesos i fer una bona tria. Aquestes eleccions les fem sobretot a les reunions de grup, posant-ho tot en comú.

“En realitat, hi ha un munt d’idees. El problema és decidir d’entre totes les idees quines són les prioritats en les que et vols centrar en els propers mesos i fer una bona tria”.

Sembla que construir idees noves està al teu ADN. Quines idees tenia el Xavier de fa uns anys, el que va escollir fer biotecnologia? Hi ha alguna experiència que marqués aquesta decisió?

Tinc en ment la meva professora de batxillerat. Ella em va causar un gran impacte. Quan els professors et donen classe d’una manera al·lucinant, en realitat  t’impacten de veritat. En el moment no li dones importància, però amb el temps t’adones que acabes basant un munt de decisions de la teva vida en aquestes experiències. Degut al seu influx, em vaig plantejar estudiar biologia. Sabia que estudiar biologia em proporcionaria el coneixement més general, però en canvi biotecnologia sonava més específic. Vaig pensar que estaria més enfocat al futur professional i  al retorn a la societat. En el fons, jo crec que aquesta serà la següent revolució: la de la biotecnologia.

“Biotecnologia sonava més específic que biologia. Vaig pensar que estaria més enfocat al futur professional i al retorn a la societat.”

Aquí s’entreveu l’enginyer… o fins i tot l’emprenedor. Què hi ha al darrere de tot això? Pot haver-hi una inquietud?

De fet he anat a molts workshops d’emprenedoria i a classes per bioempendre organitzades per l’associació de biotecnòlegs de Catalunya, on estic involucrat al departament de comunicació (ASBTEC).

A 4rt de carrera vam fer emprenedoria i llavors ja em va encantar. En aquella assignatura, el projecte emprenedor dels meus companys no tenia res a veure amb la biotecnologia. Quan jo parlava d’idees més trencadores, com monetitzar alguna idea de caire biotecnològic, els companys es sorprenien, perquè evidentment és una vessant on has de ficar molta energia, necessites molt de temps, i també inversors.

Tenies visió….

Jo feia aquests cursos pensant en el futur. Ara mateix no em veig muntant una empresa, tenia clar que volia fer el doctorat, però he sentit histories de com gent que fa la tesi ha aconseguit monetitzar la seva recerca en forma de patent, o d’empresa.

En un futur sí que em motivaria emprendre alguna cosa en el sector. La recerca bàsica és molt important, però fins a quin punt té un retorn a la societat? Són dubtes que em plantejo. Al final el que té un impacte més tangible a la societat són les empreses.

“En un futur sí que em motivaria emprendre alguna cosa en el sector biotecnològic”.

On et veus d’aquí 10 anys?

Es una pregunta que em faig tot sovint. Me’n adono que has d’escollir una carrera quan encara no saps res, fins i tot quan no entens què és fer una carrera. Un cop estàs dins és quan descobreixes si t’interessa, quan ho proves. I passa el mateix amb el màster, i amb el doctorat…. Cada cop que entres en una nova fase, canvia una mica la teva perspectiva de què faràs en un futur.

M’agradaria treballar a l’estranger en algun moment, fent una estada postdoctoral. A partir de llavors, seria implementar els meus somnis. Igual passar una època a la indústria, emprendre…. hi ha molts anys, i tinc molt de temps.

Li desitgem al Xavier molta sort a la seva tesi doctoral, i esperem que els seus somnis es facin realitat.

 

Entrevista: Pilar Rodríguez-Franco

Divulgadora científica a l’IBEC