“La recerca és com una partida d’escacs contra la natura”

Arnau Biosca al Holly Festival

Arnau Biosca al Holly Festival. Fotografia cedida per l’investigador.

L’Arnau Biosca té 25 anys, va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona i actualment treballa com a investigador al IBEC per a combatre la malària.

Carolina Llorente: Com va ser que et vas decidir per les ciències a l’hora d’estudiar?

Arnau Biosca: Els meus pares són els dos metges, així que podríem dir que vinc d’una casa de ciències. De fet, crec que he patit una mica la mancança de lletres a casa. Per exemple, gairebé mai hem parlat de política o història a les sobretaules. De totes maneres, que jo recordi sempre he estat mig ficat en el món de les ciències, de ben petit ja col·leccionava fòssils i era fan de “El Món d’en Beakman” i de petit la meva excursió preferida era anar al Museu de la Ciència, sobretot a la botiga!

A la primària a naturals sempre treia les notes més altes i era la meva assignatura preferida. Ara bé, durant el primer cicle d’ESO em vaig sentir molt atret per l’escriptura, tant que vaig guanyar els Jocs Florals. Podríem dir que en aquell moment vaig passar per un moment de dilema personal, així que amb una mentalitat pràctica vaig escollir cursar dos crèdits variables diferents: un de literatura i un de química. Aquest últim em va impressionar molt!

CL: Llavors va ser aquest crèdit variable el que et va impulsar a prendre aquesta decisió?

AB: Penso que va ser una mica la meva tendència natural així com la influència dels meus pares. Però si he de pensar en un factor determinant crec que va ser en Joan Riera, el meu professor de naturals durant l’ESO, qui em va marcar molt cap aquest camí de les ciències.  Al batxillerat, els meus professors em va dir que només els millors arribaven a investigadors, i que jo no mostrava una actitud prou adequada per a ser-ho.  I ja saps com són aquestes coses, que quan et diuen que no, t’ho agafes amb més força, així que vaig començar la carrera amb la idea de dedicar-me a la recerca.

De totes maneres, per escollir la carrera que volia fer, no ho vaig tenir gens clar fins al final. Vaig valorar periodisme, psicologia… finalment vaig decidir fer química però dos dies abans de la selectivitat vaig veure que el que realment volia fer era biotecnologia. I sort d’això! Ja que a la selectivitat vaig treure un 5 a química i una nota molt alta a biologia! Com que la nota de tall de biotecnologia era molt alta, em vaig matricular a biologia i a segon de carrera em vaig canviar al grau de biotecnologia.

CL: I durant tota la teva carrera com a estudiant vas suspendre alguna assignatura?

AB: I tant! En vaig suspendre bastants, d’assignatures. Al batxillerat vaig suspendre un trimestre de matemàtiques. I a primer de carrera també, les vaig tornar a suspendre! Per sort, vaig anar a una acadèmia per preparar-me, així que només les vaig suspendre una vegada. A algú que estigués en una situació com aquesta, jo li diria que no es preocupés, que tard o d’hora acabes aprovant l’assignatura i que cal tenir en compte que a la carrera la mitjana no et baixa per assignatures suspeses.

Durant la carrera jo la volia acabar com més aviat millor, i ara veig que aquesta actitud no és la més interessant. Gràcies a la meva pressa moltes de les assignatures de la carrera les vaig aprovar ben justes, i això em va fer baixar la mitjana. Potser és millor fer menys assignatures per semestre i treure millors notes! Quan vaig fer el canvi a biotecnologia vaig millorar les notes perquè em van començar a agradar més i també perquè vaig començar a ser conscient de la importància de les bones notes.

CL: Tinc entès que després de la carrera vas fer un màster, oi?

AB: Sí, vaig fer el màster en Recerca Biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És un màster molt genèric que potencia molt les pràctiques. Només són 3 mesos de classe i la resta de l’any fas pràctiques a un laboratori. Jo ja vaig començar el màster amb les pràctiques aparaulades amb el Dr. Ángel Raya, del IBEC. Ell em va comentar que no tenia diners ni lloc per oferir-me després una posició de doctorat al seu laboratori, a no ser que jo aconseguís beca pel meu compte. Tot i així vaig venir aquí perquè ho vaig considerar una oportunitat que no volia perdre.

També al meu últim any de carrera vaig fer una estança de 12 mesos a Argentina, com si fos un Erasmus però per fer les pràctiques i el treball final de grau. Vaig estar a Santa Fe, en un centre de recerca adscrit a la Universitat Nacional del Litoral. Vaig treballar amb cultius cel·lulars i proteïnes glicosilades, i la veritat és que va ser una molt bona experiència. Vaig aprendre moltíssim i va ser la primera trobada real amb la recerca que vaig tenir, tot i que a tercer de carrera ja vaig entrar a col·laborar al laboratori de genètica molecular de la UB. Realment recomano aquesta experiència a qualsevol persona que estigui estudiant una carrera científica.

CL: I ara, què és el que estàs fent?

AB: Ara mateix estic ocupant la posició de “Research Assistant” al laboratori de Nanomalària del IBEC. Sóc les mans d’una noia que està embarassada i que no pot treballar amb segons quins productes del laboratori.

En un inici volia dedicar-me a alguna cosa més relacionada amb el càncer o les cèl·lules mare, però vaig fer una mica de recerca per internet i vaig acabar mirant coses de recerca en paràsits. I com que ja m’havien recomanat el grup del Dr. Xavier Busquets, vaig decidir contactar directament amb ell. No obstant això, em va comentar que de moment no tenia cap posició lliure però que igual en un futur podria ser. De manera que vaig ser força insistent, cada dos o tres mesos li enviava un e-mail per veure com estaven les coses i ell sempre em responia que gràcies per mostrar interès. Al final em va sortir aquesta oportunitat i ara començaré el doctorat.

Durant aquests últims sis mesos he complementat la recerca amb la meva feina a Ciència Divertida, una empresa de divulgació. Feia tallers per nens de 5 a 16 anys sobretot en l’àmbit de la prevenció i de la salut, tractant temes com el tabaquisme, l’alimentació o l’autoestima. Realment és una feina molt agraïda, reconforta veure una resposta molt maca per part dels nens. És una cosa que t’omple molt per dins! La meva idea ara és seguir principalment amb la recerca però sense deixar de donar importància a la divulgació. Crec que ser sensible a aquest tema em beneficiarà personalment. Al cap i a la fi si aconsegueixes que la gent sàpiga què és el que fas i perquè ho fas, t’acaba repercutint positivament.

CL: Què bé! I què diries que és el que més t’agrada de la recerca?

AB: M’agrada molt el dia a dia al laboratori. A més quan fas el teu projecte, ets una mica com un autònom, treballes per tu mateix per satisfer la curiositat que tens. Alhora tens la responsabilitat de decidir com treballes, així que a mi m’agrada pensar que estic treballant en un enigma o en un trencaclosques.

Podríem dir que la recerca és com una partida d’escacs contra la natura, si saps moure bé les peces l’obligues a què t’ensenyi la resposta. Així doncs els investigadors som detectius de la natura!

Crec que la millor part de la meva feina és la sensació de satisfer la teva pròpia curiositat i les teves ganes de saber. L’emoció que sents quan t’apropes a la resposta a la teva pregunta no té preu. A mi m’agrada la idea de no treballar per diners, sinó per mi mateix per enriquir-me com a persona. A més, treballant amb malària treballo en un àmbit molt altruista i realment aquest paràsit és un “malparit”. És com una lluita entre el bé i el mal.

Quan aconsegueixo una fita el sentiment d’eufòria és tan gran que se’m queda un somriure permanent. La sensació d’autosuperació és la recompensa més gran per la meva feina i també quan el meu cap o algú extern em felicita per la feina ben feta.

Ara bé, no tot és meravellós. Encara no ho he patit, però sé que el meu futur està ple d’incertesa a causa de la falta d’infraestructura del sistema burocràtic. A més sé que aspiraré sempre a un sou baix i que tindré una falta de seguretat amb la meva posició de treball. No descarto passar-me a la industria en un futur però de moment sé que mentre se m’obrin les portes el meu camí serà la recerca. Ara estic descobrint la nanotecnologia i realment m’agrada molt, no descarto fer un canvi de rumb en la meva recerca després del doctorat, tot es veurà.

CL: Si haguessis de donar un consell a algú que està iniciant ara la seva carrera científica, què li diries?

AB: Sobretot que gaudeixi de la carrera, que no tingui pressa i que no sigui mandrós. Que aprofiti el temps i les oportunitats que se li presentin. Sobretot aprofitar per fer pràctiques al laboratori, com més millor! La carrera no només són les classes, és important moure’s per veure quina és la realitat més enllà de l’aula. I per això les pràctiques són clau, fins que no ho proves no saps el que és!

CL: I ja per acabar, quan no estàs treballant a què dediques el teu temps?

AB: M’agrada molt la literatura, de fet tinc una pila immensa de llibres per llegir però mai trobo el temps per fer-la més petita. Ara m’estic endinsant en el món de la ciència-ficció, començant pels grans mestres com Assimov, que per cert, era bioquímic. De moment estic llegint Yo Robot i la temàtica és molt interessant! De més jove, jo era molt fan de Harry Potter, de fet m’he llegit tots els llibres diverses vegades.

També m’agrada molt jugar a escacs i a tennis, totes les coses que signifiquen autosuperació m’agraden. També faig cervesa artesanal a casa! És biotecnologia! I com a tothom m’encanta viatjar, conèixer altres cultures i mirar moltes sèries com Lost o Game of Thrones per desconnectar.

CL: Sí que fas coses diferents! Moltes gràcies per participar en el bloc del IBEC. Et desitgem molta sort en el teu futur professional i esperem que segueixis gaudint de la divulgació com ho fas ara.