El papel del bazo en la malaria

Anopheles hembra durante la picada. Imagen: Wikipedia

Anopheles hembra durante la picada. Imagen: Wikipedia

La malaria es una enfermedad producida por parásitos del género Plasmodium que se transmite a través de la picadura de mosquitos infectados. Es la primera enfermedad entre las enfermedades debilitantes y se calcula que cada año mueren alrededor de 2,7 millones de personas de los cuales el 75% son niños de zonas endémicas de África.

El bazo es un órgano presente en casi todos los vertebrados cuya función principal es la destrucción de las células sanguíneas rojas viejas, producir algunas nuevas y mantener una reserva de sangre. Forma parte del sistema linfático y es el centro de actividad del sistema inmune. Para evitar que los glóbulos rojos sean eliminados por el bazo, los géneros más virulentos del parásito de la malaria producen unas proteínas que se expresan en la superficie de los glóbulos rojos y provocan que estos se unan a la superfície interior  de las venas.

“Estudiar ciències t’inculca una manera de pensar més crítica i analítica”

Martí Checa practicant esgrima. Fotografia cedida per l`investigador

Martí Checa practicant esgrima. Fotografia cedida per l`investigador

El Martí Checa va estudiar Física a la Universitat de Barcelona (UB) i ara treballa a l’IBEC estudiant els estímuls elèctrics en neurones amb resolució nanomètrica.

Carolina Llorente: Com és que vas decidir cursar una carrera científica?

Martí Checa: Bé, en realitat sempre m’ha agradat molt la ciència. A més a més, se’m donaven força bé tant les mates com la física durant l’institut. Jo vaig cursar l’ESO i el batxillerat a l’institut Joaquim Blume que és un centre de tecnificació esportiva, enfocat a esportistes d’alt rendiment. Amb això et vull dir que no era un institut molt exigent pel que fa a la resta de matèries. Tot i així tenia un professor de mates, que de formació era físic, que era molt motivat i va ser el meu tutor del Treball de Recerca. Aquest treball el vaig fer sobre el model estàndard de física de partícules, i va ser una mica el que em va decidir a matricular-me a física.

L’Institut Pla de les Moreres ve a fer un taller sobre òrgans generats al laboratori

Alumnos durante la visita. Autor: IBEC

Alumnos durante la visita.
Autor: IBEC

Els estudiants de 1r i 2n de batxillerat de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí han vingut a l’IBEC a fer un taller sobre teràpies regeneratives. Al llarg d’aquesta visita els alumnes s’han endinsat en el món de l’enginyeria de teixits per a comprendre quins són els motius que impulsen a fer recerca en generació d’òrgans al laboratori.

S’ha fet un petit recorregut per la història; des del 1997 quan es va crear la primera peça de recanvi humana al laboratori, una orella, fins al 2013 quan es van aconseguir crear els primers ronyons. Els alumnes han pogut veure quin és el paper de l’IBEC en aquesta recerca. A més a més, han pogut observar algunes mostres de bastides creades mitjançant una bioimpressora 3D.

L’Institut Secretari Coloma fa un taller sobre regeneració de teixits a l’IBEC

Alumnes durant la part pràctica del taller. Autor: IBEC

Alumnes durant la part pràctica del taller.
Autor: IBEC

Els alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Secretari Coloma de Barcelona han visitat l’IBEC per fer el taller “Regeneració de teixits: com nou“. Al llarg d’aquesta visita els alumnes han explorat la situació actual en l’àmbit de la regeneració d’òrgans i teixits, han après quins avenços s’han fet fins ara, en quin punt ens trobem actualment i quins són els objectius de futur que es persegueixen.

“Un cop més, he tingut l’oportunitat de poder realitzar una activitat divulgativa durant el meu doctorat”, ens diu la Clàudia Navarro, investigadora del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives. “Aquesta vegada, eren estudiants del batxillerat cientificotècnic, per la qual cosa hem pogut explicar més “xixa“.

Párkinson y vacas locas: el punto en común

Fotografía: Pixabay

Fotografía: Pixabay

Las mejoras en sanidad y hábitos de vida han hecho que en nuestra sociedad las personas vivan más tiempo. A medida que la población envejece, las enfermedades de inicio tardío como la enfermedad de Párkinson o el Alzheimer afectarán cada vez a más personas. Ambas son enfermedades neurodegenerativas y típicamente se inician en etapas tardías de la vida, por lo que hay personas que asumen que son enfermedades que están relacionadas o vinculadas entre sí de alguna manera.

La medicina del futur a la fira Recerca en Directe

Víctor González explicant la seva recerca.  Autor: IBEC

Víctor González explicant la seva recerca.
Autor: IBEC

L’IBEC ha participat en la Fira Recerca en Directe al CosmoCaixa amb l’estand “La medicina del futur” on alguns dels investigadors de l’IBEC han parlat sobre la seva recerca. La medicina personalitzada, les plataformes de diagnòstic portàtils, les nanocàpsules per a l’alliberament de fàrmacs, la bioimpressió i les tècniques de regeneració han estat els protagonistes de l’estand.

Del 6 al 8 d’Abril la fira estava oberta a escoles que portaven als seus alumnes de 4t d’ESO, batxillerat o cicles formatius de grau superior a conèixer la ciència real que es du a terme al seu voltant. “Ha estat una oportunitat fantàstica per explicar la ciència que fem a l’IBEC i engrescar als alumnes de secundària per la ciència”, corrobora en Víctor González, investigador del grup de Mecanobiologia cel·lular i molecular.

La experiencia de un viaje alucinante

Samuel Sánchez durante la ceremonia. Autor: UAB

Samuel Sánchez durante la ceremonia.
Autor: UAB

Samuel Sánchez, responsable del grupo de Nanobiodispositivos inteligentes del IBEC, fue el padrino de la promoción de doctores del 2016 de la Universidad Autonoma de Barcelona (UAB), su alma máter.

Más de 400 personas asistieron a la primera edición de la Ceremonia de entrega de títulos de doctor/a i de premios extraordinarios de doctorado de la UAB, organizado por la Escola de Doctorat y la Fundació Alumni i Amics de la UAB, el viernes 8 de abril en el Hotel Campus de la UAB.

Durante esta ceremonia, como padrino Samuel Sánchez impartió una charla magistral bajo el título “La experiencia de un viaje alucinante” en la que animaba a los estudiantes a ser valientes y proponer ideas para demostrar lo que valen y así establecer lo que pueden aportar a un grupo de investigación.

Nanomáquinas para la salud

Nanorrobot autopropulsado generando burbujas de oxígeno tras la reacción catalítica del combustible.

Nanorrobot autopropulsado generando burbujas de oxígeno tras la reacción catalítica del combustible.

Tanto en la ciencia como en la tecnología existen algunos problemas que no se pueden resolver por tener un tamaño demasiado pequeño. Ser capaces de crear máquinas imperceptibles para el ojo humano puede parecer un asunto de ciencia ficción, sin embargo, las nanomáquinas son hoy en día una realidad.

Para solucionar estos problemas nace la nanotecnología, que básicamente es la aplicación de la materia a escalas nanométricas (10-9 metros) para crear tecnología y utilizar estructuras y dispositivos con la finalidad de investigar fenómenos a la nano escala. De aquí que aparezca una nueva generación de este tipo de herramientas: las nanomáquinas o nanorrobots. Algunas de las cuales tendrán un gran impacto potencial en relación con la salud y la prevención de enfermedades.