Un estudiant cultiva biofilms a l’IBEC pel seu Treball de Recerca

foto-carnet-miquel-2016

Fotografia cedida per l’estudiant

En Miquel és un noi de 17 anys que està cursant segon de Batxillerat a l’institut Vila de Gràcia i va aprofitar part del seu estiu per venir al grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC a fer la part pràctica del seu treball de recerca.

“L’objectiu del meu treball consistia a construir un xip on els bacteris trobessin les condicions propícies per reproduir-se” ens explica en Miquel. “El primer que vaig haver de fer abans de venir a l’IBEC és una cerca bibliogràfica important per saber què és un biofilm, què necessita per créixer bé i com l’afecten els diferents senyals”. Durant la seva estada ha estat la Dra. María José López, investigadora de l’IBEC, l’ha estat assessorant i amb la seva ajuda ha pogut aprendre per sembrar i fer créixer un biofilm.

A més a més, en David Izquierdo, el tècnic del laboratori, el va instruir en tots els passos necessaris per crear un xip que reunís les condicions idònies. “Amb el David vaig tenir l’oportunitat d’entrar i de treballar a una sala blanca per poder crear un xip de PDMS on poguessin créixer els bacteris” ens diu en Miquel. “Això és una experiència molt profitosa per la meva petita recerca! I també molt útil pel meu futur”

En Miquel va compartir estada amb la Sara, una altra estudiant, i tots dos es van fer un lloc entre els membres de l’equip. “Hi havia molt bona relació entre tot el grup, i ens van acollir molt bé” ens confessa en Miquel. “Com que alguns processos eren lents teníem temps per buscar informació i de parlar amb els investigadors de l’equip que sempre estaven allà per resoldre’ns dubtes”.

En aquestes estones d’espera en Miquel i la Sara també van aprofitar per sondejar als membres del grup sobre les seves carreres. “Parlar amb ells m’ha servit per confirmar que fer ciència mola molt!” exclama en Miquel. “Els seus consells m’han ajudat a decidir-me per intentar matricular-me a Enginyeria Química en lloc de Biotecnologia”.

En Miquel, tret de la carrera que vol cursar, encara no té molt clar quins són els passos que vol donar en un futur. “Vull treballar en qualsevol cosa que m’agradi, que m’apassioni i em faci aixecar cada dia amb ganes de més, podria ser la recerca ¿per què no?” ens diu.

Una de les coses que més l’han sorprès de la seva estada a un laboratori és la lentitud de molts dels processos, que requereixen uns temps d’espera molt llargs. “No sabia que s’havien de cultivar els bacteris durant tota la nit! O que cal esperar dues hores per canviar el líquid on hi ha els nutrients dels bacteris!” exclama en Miquel. “Has d’anar amb molt de compte amb tot el que fas. Per exemple, al xip li has d’enganxar una làmina molt fina i si no ho fas bé ho has de llençar tot i tornar a començar!”

A part de la utilitat d’aquesta estada per dur a terme el seu treball de recerca en Miquel s’ha emportat una impressió d’una realitat diferent de la que creia. “Sempre he pensat que la ciència és una feina solitària, on tothom fa la seva feina i ja està” ens comenta. “Però al grup tothom té molt bon rotllo, tots són molt amics i parlen molt entre ells mentre treballen, es fan bromes… No té res a veure amb les pel·lícules on sembla que els científics no tenen pràcticament relacions exteriors.”