Viruela y Sarampión, los grandes aliados de los conquistadores de América

Mapa de América. Imagen: Wikipedia, con licencia Creative Commons

Mapa de América.
Imagen: Wikipedia, con licencia Creative Commons

Durante los 100 años después de la llegada de Colón al Nuevo Mundo fallecieron más indígenas de los que nacieron. Los estudios actuales parecen señalar que no fueron tanto las armas las que marcaron la diferencia, sino las enfermedades infecciosas traídas por los conquistadores españoles.

La viruela, el sarampión, la peste bubónica, la difteria, el tifus, la escarlatina, la varicela, la fiebre amarilla… todas ellas eran enfermedades con las que los indígenas nunca habían tenido contacto y que, por lo tanto, no habían tenido posibilidad de desarrollar inmunidad contra ellas.

Pero, ¿qué queremos decir cuando hablamos de desarrollar inmunidad? La respuesta inmunitaria es la forma en la que el cuerpo reconoce y se defiende contra bacterias, virus y todas esas sustancias que le parecen extrañas y dañinas. El responsable de controlar esta respuesta es el sistema inmune y lo hace mediante varias estrategias.

La Bioimpresora 3D: Un paso hacia adelante para rehacer partes de nuestro cuerpo

Recientemente el IBEC se ha convertido en el hogar de la primera bioimpresora 3D de Cataluña, que promete abrir nuevas vías en el campo de la regeneración de tejidos y órganos. Sin embargo, en una colaboración con la UPF, el CINVESTAV-Monterrey, en México, y la Universidad de Washington, los científicos con sede en Barcelona, desarrollaron una nueva forma de producir dispositivos microfluídicos – sistemas en que obtienen bajos volúmenes de fluidos. Estas son herramientas cruciales en muchas áreas de la investigación biomédica, como el análisis de ADN, la tecnología laboratorio-en-un-chip, un sistema que permite a los biólogos celulares controlar el entorno celular completo.

“El millor de la ciència és que no té fronteres, és universal”

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.  Fotografía cedida per l'investigador,

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.
Fotografía cedida per l’investigador,

En Jesús Ordoño té 25 anys i va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona (UB) i actualment treballa a l’IBEC investigant en el disseny i la fabricació d’un biomaterial per afavorir la regeneració cardíaca.

Carolina Llorente: Com vas escollir estudiar ciències?

Jesús Ordoño: La veritat és que sempre he tingut clar que estudiaria alguna cosa relacionada amb les ciències. Des de ven petit m’agradaven els temes científics, segurament per tots els estímuls que rebia a casa. Els meus pares no són científics però el meu pare és molt aficionat a l’astronomia i des de sempre hem col·leccionat minerals i fòssils.

BIYSC: El tret de sortida per a futurs investigadors

Els alumnes durant la part pràctica del curs. Autor: IBEC

Els alumnes durant la part pràctica del curs. Autor: IBEC

Del 15 al 22 de Juliol l’IBEC ha participat en el campus Barcelona International Youth Science Challenge (BIYSC 2016), una nova iniciativa que té com a objectiu estimular el talent científic entre els joves de tot el món.

Al llarg d’aquests dies nou alumnes d’entre 16 i 19 anys han vingut a l’IBEC a fer el curs “Biomaterials instructius per a la medicina regenerativa” coordinat per la Dra. Soledad Pérez amb l’ajuda de Jesús Ordoño i Claudia Navarro, investigadors del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives. L’objectiu d’aquest curs era ajudar als estudiants a entendre la base de la medicina regenerativa i iniciar-se en el desenvolupament dels sistemes de bastides construïdes amb biomaterials.

El ictus que mató a Trajano

Estatua de Marco Ulpio Trajano en Xanten, Alemania. Fuente: Wikipedia con licencia creative commons

Estatua de Marco Ulpio Trajano en Xanten, Alemania.
Fuente: Wikipedia con licencia creative commons

La muerte del emperador hispano Marco Ulpio Trajano, como la de muchos otros personajes históricos, está envuelta en un halo de misterio y aún hoy en día sigue siendo un enigma indescifrable. Hay quien dice que lo envenenó su propia esposa Plotina para asegurar la sucesión de Adriano como emperador, sin embargo las últimas evidencias se decantan por una muerte natural causada por un ictus que segó la vida del emperador.

El ictus es el equivalente a un infarto de corazón, pero en el cerebro. Es decir, una obstrucción de los vasos sanguíneos que interrumpe el suministro de sangre al cerebro de forma que las células del cerebro pueden resultar dañadas o morir. Lo que lleva a defectos en la movilidad, el habla, el pensamiento y el sentimiento. Se manifiestan sin aviso previo y son mucho más comunes de lo que creemos; uno de cada seis españoles sufre un ictus a lo largo de su vida.

El nuevo nanomundo

Durante el Festival de la Nanociencia y la Nanotencología que tuvo lugar en Abril del 2016 Josep Mainat entrevistó a Samuel Sánchez, responsable del grupo de nanobiodispositivos inteligentes del IBEC.

La cèl·lula! El sector de la recerca més a prop dels nens de P5

La Núria Jané i la seva filla Naual al dia del protagonista. Autor: IBEC

La Núria Jané i la seva filla Naual al dia del protagonista.
Autor: IBEC

El mes passat la Núria Jané, de la unitat de Recursos Humans de l’IBEC, va anar a l’escola Jesus, Maria i Josep Pare Manyanet de Sant Andreu per explicar als alumnes de P5 en què consisteix la seva feina. A la classe dels taurons cada setmana hi ha un nen o una nena encarregat de cuidar de la mascota, un tauró de peluix. El pare o la mare de l’encarregat ha d’assistir a “el dia del protagonista” que consisteix en explicar el seu ofici i la Núria va aprofitar per fer cinc cèntims del sector de la recerca.

La Núria es va centrar en explicar una part bàsica de la feina dels científics que és conèixer molt bé allò amb el que hauran de treballar. En concret, van parlar de la cèl·lula i de les seves parts més importants. Gràcies a una maqueta a la macro escala els nens i nenes de P5 van poder veure on està el nucli i entendre que allí és on està l’ADN que conté totes les instruccions que ens fan ser com som. La Núria els va explicar que els gens serien com les pàgines d’un llibre d’instruccions, cada un ens diu quina peça s’ha de col·locar i on s’ha de posar per fer una funció determinada.

Futur proper dels diagnòstics i tractaments de càncer de mama

SessioCloenda30EdAquest any l’IBEC ha participat en la trentena edició dels seminaris sobre aspectes generals i d’investigació bàsica en càncer de mama organitzats pel grup multidisciplinari per a l’estudi del càncer de mama de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El Prof. Josep Samitier, director de l’IBEC i el Dr. Pau Gorostiza, responsable del grup de nanosondes i nanoconmutadors de l’IBEC han participat a la sessió de cloenda d’aquesta edició dels seminaris en el marc dels diagnòstics de càncer de mama. El Prof. Samitier ha impartit la xerrada sobre la nanotecnologia i nanofármacs aplicats a aquesta variant del càncer mentre que el Dr. Gorostiza ha parlat sobre el desenvolupament de fàrmacs regulats amb llum per al control remot de l’activitat biològica i la seva aplicabilitat en el càncer de mama.