“Estudiar ciències t’inculca una manera de pensar més crítica i analítica”

El Martí Checa va estudiar Física a la Universitat de Barcelona (UB) i ara treballa a l’IBEC estudiant els estímuls elèctrics en neurones amb resolució nanomètrica.

Carolina Llorente: Com és que vas decidir cursar una carrera científica?

Martí Checa: Bé, en realitat sempre m’ha agradat molt la ciència. A més a més, se’m donaven força bé tant les mates com la física durant l’institut. Jo vaig cursar l’ESO i el batxillerat a l’institut Joaquim Blume que és un centre de tecnificació esportiva, enfocat a esportistes d’alt rendiment. Amb això et vull dir que no era un institut molt exigent pel que fa a la resta de matèries. Tot i així tenia un professor de mates, que de formació era físic, que era molt motivat i va ser el meu tutor del Treball de Recerca. Aquest treball el vaig fer sobre el model estàndard de física de partícules, i va ser una mica el que em va decidir a matricular-me a física.

Durant els dos primers anys de carrera vaig mantenir les dues opcions, és a dir que cursava la carrera de física de forma regular però alhora entrenava esgrima durant 4h hores diàries al Centre d’Alt Rendiment (CAR). Va ser un moment molt exigent de la meva vida, però et puc dir que quan menys temps tens és quan més dones de tu mateix, doncs la mitjana del meu primer cicle és més alta que les altres.
Al CAR t’exigeixen uns resultats esportius elevats i quan cursava segon de carrera vaig començar a baixar el meu rendiment esportiu. Així que va ser el moment en el que em vaig plantejar seriosament si feia una cosa o altra i em vaig decantar per la física. És clar que l’esport no l’he deixat de banda del tot, a part de que quan estàs acostumat a aquests nivells d’esport no ho pots deixar de cop, ja que forma part de la teva vida i no saps viure sense ell.

CL: Hi ha algun factor clau que et va fer decidir-te per la recerca com opció professional?

MC: Durant el segon cicle de carrera no sabia massa què fer un cop acabés. Però a quart vaig haver de fer el Treball Final de Grau i el vaig fer al grup de magnetisme i superconductivitat amb el Dr. Javier Tejada sobre magnetisme a la nanoescala. El que més em va agradar d’aquesta experiència va ser l’ambient que hi havia al laboratori i la mena de feina que es feia, també em va agradar molt la flexibilitat de l’horari.

Després de la carrera jo volia marxar fora a fer el màster, però com que els màsters a l’estranger són de dos anys i aquí d’un finalment vaig decidir quedar-me i cursar el Máster en Física Avançada a la UB on l’últim semestre només havies de fer el Treball Final de Máster. Per fer aquest treball  vaig tornar a parlar amb el Dr. Javier Tejada i ell em va oferir la possibilitat de fer-lo a cavall entre la UB i el Paul Drude Institute (PDI) a Berlín. Així que vaig fer una estada de tres mesos a Berlín on vaig estar preparant les mostres que més tard caracteritzava a la UB.

CL: Tens alguna experiència negativa amb els exàmens o les assignatures de la carrera?

MC: Durant la carrera no vaig suspendre cap assignatura, però si que vaig suspendre algun que altre examen parcial. Sobretot el que em va passar és que jo venia del batxillerat on tothom et coneix, el lloc es molt més petit i de cop et trobes a la carrera on l’ambient és molt diferent i ets un més. A més, jo venia d’un institut on acadèmicament no era molt exigent i a la carrera si que ho era. Una altra cosa que  canvia bastant, són els exàmens que passen de ser mers controls a proves de 5 hores, però per sort jo aviat em vaig adonar que per la meva manera de fer, el que no havia pogut respondre en 3 hores tampoc ho podria respondre en 5. De manera que habitualment era un dels que sortien més aviat dels exàmens i no acabava tan cansat d’estar tantes hores concentrat.

CL: Quina diries que és la millor part de la teva feina?

MC: El que més m’agrada de la meva recerca és que és bastant híbrida, és a dir que combino la part experimental amb la teòrica. I, a més a més, és força interdisciplinaria al laboratori hi ha enginyers, físics i biotecnòlegs.

Venia del laboratori del Dr. Javier Tejada on tots eren físics i tenia l’avantatge que tothom parlava el mateix llenguatge. Aquí a l’IBEC, en canvi tinc l’oportunitat de treballar amb persones de disciplines molt diferents, cosa que et permet aprendre més i, alhora que els companys també es puguin beneficiar dels teus coneixements.

Ara bé, una cosa que em fa por és que fins ara sempre he anat guiat tant durant la carrera, com durant el màster i els treballs corresponents. En canvi, ara durant el doctorat de cop em trobo amb 3 o 4 anys amb un projecte obert, que l’has de fer teu i decidir per on tirar. Em fa por perdre’m amb tota aquesta llibertat de cop.

CL: Quan acabis el doctorat, vols seguir fent recerca?

MC: No ho descarto. Fa mig any que acabo de començar el doctorat, així que no ho tinc molt clar, (partit a partit) però de moment la recerca m’agrada molt. El que si que et puc dir és que no em veig d’aquí vint anys al món acadèmic.

És fàcil que segueixi en el món de la recerca però igual a una empresa, o que canviï i passi a altres camps que també em semblen interessants com la consultoria o el Big Data. De moment estic fent el doctorat perquè m’agrada i perquè crec que m’obrirà portes en un futur. En el món de la recerca sempre has d’estar buscant finançament, molt ocupat de buscar projectes nous i crec que et pots arribar a obsessionar. La recerca m’agrada molt però no vull ficar-me en aquest món de viure per buscar finançament per poder treballar.

CL: Si contactés amb tu un alumne que està a punt de començar la seva carrera en ciències, quin consell li donaries?

MC: En cas que aquest alumne anés a cursar física li preguntaria si li agraden les matemàtiques. Si li agraden, llavors no hi ha cap problema. D’altra banda, crec que a l’hora de fer una carrera és més important que t’agradi i que et motivi que no que se’t doni bé. Penso que si una cosa t’agrada ja trobes el temps i l’esforç per dedicar-te i això és el més important per aprendre.

Estudiar ciències t’inculca una manera de pensar més crítica i analítica. Durant la carrera, més que continguts, he aprés més a tenir una estructura mental determinada i una forma de enfrontar-se als problemes. I això et serveix tant acadèmicament com en el teu dia a dia.

CL: I, a què dediques el teu temps lliure?

MC: Doncs practico molt d’esport, cada dia trobo el moment per fer-ne. Segueixo fent esgrima, però també jugo a basquet i vaig al gimnàs.  M’agrada molt passar temps amb els meus amics, escoltar música i anar al cinema. M’agraden molt les pel·lícules de Tarantino, la meva pel·lícula preferida és Pulp Fiction!

Al  laboratori del Dr. Javier Tejada hi havia un parell d’ukeleles, i durant les esperes entre experiments que eren molt llargues vaig aprendre de manera autodidacta a tocar-lo.