Des de fa uns anys, la investigació en cèl·lules mare ha esdevingut un dels principals camps de la recerca biomèdica. Aquest tipus de cèl·lules es caracteritzen per tenir una gran capacitat de proliferació (poden créixer i dividir-se gairebé sense límit), així com per la seva habilitat per diferenciar-se, és a dir, esdevenir un altre tipus cel·lular —com per exemple condròcits (cartílag), cardiomiòcits (cor), hepatòcits (fetge), neurones (sistema nerviós), glòbuls vermells (sang)…
Cèl·lules mare pluripotents, i algunes de les seves possibles destinacions (diferenciacions). Imatge de Mike Jones, via Wikimedia Commons amb llicència Creative Commons Genèrica d’atribució/Compartir-Igual 2.5
Una cèl·lula mare embrionària pot arribar a diferenciar-se en qualsevol dels centenars de tipus cel·lulars del nostre cos. Una capacitat extraordinària que, no cal dir-ho, científics de tot el món intenten comprendre amb més profunditat. En el cos humà adult, però, també trobem cèl·lules mare en diversos teixits, com ara la medul·la òssia. Aquestes cèl·lules mare no poden transformar-se en qualsevol tipus cel·lular, ja que estan més especialitzades, però sí en alguns tipus depenent del teixit que poblen.
A mesura que el coneixement sobre cèl·lules mare augmenta, les teràpies de regeneració de teixits han emergit com la nova gran esperança de la medicina. Mentre les teràpies tradicionals consisteixen a reparar els teixits o òrgans malmesos per una lesió o malaltia, algunes teràpies regeneratives es basen en aprofitar el potencial de les cèl·lules mare per crear nou teixit que substitueixi el danyat. Aquest nou teixit seria una rèplica gairebé exacta de l’original i podria dur a terme les seves funcions amb la mateixa efectivitat.
Algunes possibles malalties que es podrien beneficiar de les teràpies regeneratives. Mikael Häggström, via Wikimedia Commons, amb llicència de domini públic.
Malgrat que la teoria sona molt bé, recrear teixits amb tota la seva complexitat no és tan fàcil. De fet, avui en dia encara són molt pocs els pacients que s’han beneficiat de teràpies regeneratives. A l’hora d’aplicar teràpies amb cèl·lules mare en un tractament clínic, un dels principals problemes que sorgeixen és justament la seva capacitat de diferenciació. Implantar cèl·lules mare directament en un pacient pot resultar contraproduent, ja que podrien diferenciar-se a un tipus cel·lular diferent de l’esperat i arribar a formar un teixit que no fos el necessari. Per això, una de les línies de recerca més importants en el panorama científic actual és l’enginyeria de teixits, que entre d’altres coses busca maneres d’assegurar que les cèl·lules mare implantades en un pacient es comportin de la manera esperada i contribueixin a la formació del teixit necessari en cada cas.
Al grup de Nanobioengineering de l’IBEC estem dissenyant entorns cel·lulars que facilitin el control de la diferenciació de les cèl·lules mare. No us perdeu la meva propera entrada, on us parlo del meu projecte de recerca!
Autor: Ignasi Casanellas, investigador predoctoral a l’IBEC
del grup Nanobioengineering
Edició: Pilar Rodríguez Franco, divulgadora a l’IBEC