“Quan aconsegueixo una fita que m’havia proposat m’emociona, i ploro”

Anna Crespo preparada per anar a veure estrelles

L`Anna preparada per anar a veure estrelles. Fotografia cedida per la investigadora.

L’Anna Crespo té 24 anys, va estudiar Ciències Biomèdiques i actualment treballa com a investigadora a l’IBEC en l’àmbit de la microbiologia per a trobar noves teràpies antimicrobianes.

Carol Llorente: Com vas decidir que estudiaries ciències?

Anna Crespo: Jo vinc d’una família de lletres però al meu pare sempre li ha agradat la natura i gran part de la meva infància me l’he passat a la muntanya. Des de petita que col·leccionava llibres de plantes i arbres per poder identificar la vegetació que veia a la muntanya i ja durant la primària tenia clar que volia dedicar-me a la botànica.

En canvi, durant l’ESO vaig començar a saber més sobre les cèl·lules i encara em va semblar molt més interessant. Ja llavors tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb ciències, de manera que vaig començar a cursar el batxillerat científic.

Al batxillerat l’assignatura que més m’agradava era la biologia i va ser aquesta professora la que em va encoratjar a presentar-me al programa que organitza el Parc Científic de Barcelona (PCB) per a fer la part pràctica del Treball de Recerca. Arrel d’això vaig passar-me tot l’estiu treballant al laboratori d’en Joan Guinovart del Institut de Recerca en Biomedicina de Barcelona (IRB). Treballava en diabetis(1) però en aquell moment ni tan sols tenia massa clar què era la glucòlisi(2)!

CL: Diries que aquesta oportunitat va ser el factor clau per a decidir dedicar-te a la recerca?

AC: Vaig treballar i estudiar molt durant l’estiu, però aquesta experiència  em va fer veure clar que el que volia era estar a un laboratori. En aquell moment era el que més m’importava així que vaig començar a preguntar a tots els que treballaven allí quin camí havien seguit per aconseguir estar a un laboratori.

Jo no tenia gens clar quina carrera era la que volia fer però com que la majoria dels que treballaven al laboratori d’en Guinovart havien cursat biologia, farmàcia o química aquestes van ser les meves prioritats quan vaig haver d’escollir-ho a la selectivitat.

CL: … Però vas acabar fent Ciències Biomèdiques, oi?

AC: Bé, no realment. Vaig entrar a Biologia, però llavors van coincidir varies coses alhora. Vaig cursar Zoologia que es una assignatura obligatòria de primer de carrera i allí em vaig adonar que m’agradava més la part cel·lular. També va ser en aquell moment que es va començar a implantar el “Pla Bolonya”, un canvi del pla d’estudis on Biologia es va dividir en varies carreres i arrel d’aquest pla vaig decidir canviar-me a Ciències biomèdiques.

CL: Durant tota aquesta trajectòria vas suspendre alguna assignatura?

AC: Durant el Batxillerat no vaig suspendre cap assignatura però és clar que vaig suspendre algun que altre examen! Ara bé, durant el meu primer any de carrera, quan encara feia biologia, vaig suspendre Matemàtiques. Era la primera assignatura que suspenia i m’ho vaig prendre fatal. En aquell moment pensava que igual no servia per fer una carrera però el segon any em va anar molt millor i vaig acabar aprovant.

Si hagués de donar un consell a algú que estigués en la mateixa situació li diria que aquesta mena de coses serveixen per aprendre a superar els problemes per un mateix i trobar el teu ritme d’estudi. Però el més important és no desanimar-se perquè la carrera no és només una assignatura, el que importa és el coneixement que t’aporta totes les assignatures en conjunt.

CL: Gaudeixes amb la teva feina com a investigadora?

AC: Si, molt. Hi ha moments de tot, però el que tinc clar és que per aquesta mena de feina ho has de sentir. Perquè és una feina molt exigent, molt dura però si t’agrada, no et costa fer-ho ni dedicar-te.

Jo estic fent aquí el meu doctorat i acabes fent teus els projectes, com una part de tu mateix. D’altra banda també tens molta responsabilitat i saps que si aconsegueixes alguna cosa en gran part serà gràcies a tu, a la teva dedicació. De manera que hi ha molta part de superació personal que és molt gratificant.

Crec que és molt necessari que durant la carrera es provi d’estar a un laboratori més enllà de les pràctiques obligatòries. Així pots saber si t’agrada o no aquesta feina. Fent carreres de ciències hi ha moltes sortides diferents. Si esculls la recerca és perquè realment t’agrada no per fer-te ric o per passar l’estona. A més, fer el doctorat no et limita, no t’obliga a dedicar-te per sempre a la recerca. Al cap i a la fi és un títol amb el que després pots seguir la teva carrera laboral en la direcció que creguis.

CL: La teva intenció doncs és seguir amb la recerca al acabar el doctorat?

AC: Si, però tampoc em tanco portes. El que vull és fer el que més m’agrada i em motiva. És clar que vull cobrar també, però no m’importen massa els diners només em cal tenir prou per viure.

El món de la recerca és molt competitiu i al meu parer això li resta atractiu. Al principi jo veia aquesta feina com una manera d’aportar coses a la societat, de millorar el coneixement global. Però a la realitat no ho pots fer si no hi ha diners i malauradament la nota de la carrera té un paper molt important a l’hora de demanar beques. Jo no n’he tingut mai de beca. Però aquí estic, investigant.

CL: Quina diries que és la millor part de dedicar-se a la recerca?

AC: Que mai deixes d’aprendre coses. La curiositat et fa voler saber més i fer recerca a vegades et dona respostes pràctiques a preguntes que només t’havies plantejat a nivell teòric. Quan aconsegueixo una fita que m’havia proposat m’emociono, i ploro. És un sentiment que supera tota la resta, he aconseguit arribar a un objectiu que m’havia plantejat i ha sortit bé!

Però els resultats no són tots positius, també els negatius compten. Quan obtens un resultat negatiu et veus obligat a repassar-ho tot, i al tornar a fer les coses aprens dels teus errors. Si tot son victòries i resultats positius igual series un crack però no aprendries res.

CL: I ja per concloure, al teu temps lliure què és el que t’agrada fer?

AC: M’agrada fer i crear coses; faig punt, pinto quadres… però m’agraden tota mena de manualitats. També llegeixo molt, sobretot llibres d’intriga i mai llibres de fantasia. No m’agraden gens. Però el que realment odio és passar-me l’estona davant de l’ordinador!

Una altra cosa que m’agrada molt és l’astronomia. És maco pensar que dedicar-me a nivell professional a estudiar les coses més petites del món, la microbiologia, i estar alhora interessada en les coses més grans de l’univers li dona una mena de sentit a la meva vida.

CL: Realment és impressionant la quantitat de coses diferents que fas! Moltes gràcies per col·laborar en el bloc del IBEC. Crec que no menteixo si et dic en nom de tots que ens ha agradat conèixer-te una mica millor.

 

Per consultar

  1. Per saber més sobre la diabetis:

Diabetis, Vikipèdia. Recuperat el 4 de Març de 2015

Associació Catalana de Diabetis

Diabetis i malaltia renal, Fundació Puigvert, consultat el 4 de Març de 2015

  1. Per saber més de la glucòlisi:

Glicòlisi, Vikipèdia. Recuperat el 4 de Març de 2015

Respiració cel·lular: Glucòlisi, Projecte Biologia en context, p.1-5, Centre de Documentació i Experimentació en ciències

  1. Monza, P. Díaz y S. Signorelli Glucolisis p.1-16