“El millor de la ciència és que no té fronteres, és universal”

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.  Fotografía cedida per l'investigador,

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.
Fotografía cedida per l’investigador,

En Jesús Ordoño té 25 anys i va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona (UB) i actualment treballa a l’IBEC investigant en el disseny i la fabricació d’un biomaterial per afavorir la regeneració cardíaca.

Carolina Llorente: Com vas escollir estudiar ciències?

Jesús Ordoño: La veritat és que sempre he tingut clar que estudiaria alguna cosa relacionada amb les ciències. Des de ven petit m’agradaven els temes científics, segurament per tots els estímuls que rebia a casa. Els meus pares no són científics però el meu pare és molt aficionat a l’astronomia i des de sempre hem col·leccionat minerals i fòssils.

A més a més sempre se m’han donat bé totes les assignatures científiques o relacionades amb els números. De manera que per mi escollir estudiar el batxillerat científic no va ser gens complicat, era la decisió obvia. Ara bé, escollir quina era exactament la carrera que volia estudiar va ser molt més difícil.

Durant el batxillerat vaig anar descartant sortides com per exemple la química. Però de totes les assignatures les que més m’agradaven eren la física i la biologia. Així que finalment em vaig decantar per estudiar biotecnologia que combina una mica de tot.

CL: Vas notar algun canvi important al passar del batxillerat a la carrera?

JO: Començar una nova etapa ja és difícil de per si però en aquest punt vaig haver de començar amb un nou mètode d’estudi i una nova manera de treballar que va ser difícil. No es que sigues una gran ensopegada, per exemple jo no vaig suspendre cap assignatura però va ser un canvi de manera de fer important.

Al primer curs estava molt conscienciat de que m’havia de posar les piles i treballar més per això vaig deixar tots els extraescolars i clar, és el curs que tinc amb millor nota. També és cert que jo sóc molt exigent amb mi mateix i m’esforçava per treure les millors notes possibles, no tant per pensar en buscar beques o reconeixement que això durant la carrera no ho tens al cap, sinó més per mi mateix, per estar satisfet sabent que havia donat el millor de mi.

CL: i, com vas decidir que et volies dedicar professionalment a la recerca?

JO: Sempre he tingut vocació científica i, en conseqüència, la meva idea principal al començar la carrera ja era fer recerca. Vaig tenir l’oportunitat de fer les pràctiques del Treball Final de Grau a la ULB, a Bèlgica, cosa que em va reafirmar en la meva decisió de fer recerca. Em va semblar realment apassionant com pots guiar els teus passos convertint la teoria en experiments que et porten cap allò que t’interessa estudiar.

CL: Com vas començar aquí a l’IBEC?

JO: El primer cop que vaig sentir a parlar de l’IBEC va ser a través del Toni del Rio, que era professor de la carrera. Després vaig fer el màster de nanociència i nanotecnologia a la UB i vaig conèixer altres professors que venien de l’Institut, com el Gabriel Gomila, i vaig aprendre més sobre la recerca que es feia a l’IBEC. Al màster hi havia molt poques ofertes més relacionades amb la biologia, de manera que em vaig buscar una mica la vida fent entrevistes a diferents grups de l’IBEC i finalment vaig poder fer les pràctiques al grup de Biomaterials.

Després de les pràctiques jo tenia molt clar que em volia quedar a l’IBEC i em vaig dedicar a buscar beques. La primera que vaig presentar me la van denegar però en  va sortir una altra molt poc temps després i me la van donar.

CL: Llavors, gaudeixes fent recerca?

JO: I tant! M’agrada molt. Estic molt bé al grup, els companys i l’ambient de feina és impagable. A més, quan comences un doctorat el projecte és pràcticament tu, ets tu el que el guia, el que pren les decisions i el que quan topa amb una paret has de saber trobar el camí per superar-ho. Tot això és molt estimulant.

CL: Quina diries que és la millor part de la teva feina?

JO: Doncs quan surten bons resultats! Però també m’agrada molt el procés previ, organitzar i dissenyar tots els experiments que vols fer perquè tens una il·lusió molt gran per descobrir o trobar els resultats.

Ara bé, quan no surt res és molt frustrant. Hi ha moments en els que et desesperes i no saps que fer. Has de fer un resset mental i tronar a començar, plantejar-t’ho tot des del principi. En aquest punt a mi m’és molt útil parlar amb els companys, posar la ment en blanc i estar obert a noves propostes i idees.

CL: La teva idea doncs és seguir dedicant-te a la recerca quan acabis el doctorat?

JO: Bé,, encara estic començat el doctorat però la meva intenció ara per ara és seguir en el món de la recerca tant de temps com pugui. Ara bé, tampoc descarto que en un futur em treballi en una empresa fent recerca més aplicada o em decanti per la gestió. El que tinc clar és que sempre vull estar vinculat a la recerca, crec que aquest és el meu lloc, treballar amb coses relacionades amb la ciència.

CL: Quin consell li donaries a algú que està començant una carrera científica?

JO: Que sigui obert. Una de les millors coses de la ciència és que no té fronteres, és universal. Per això no t’ha de fer por sortir del teu país una temporada, aprendre altres maneres de treballar, veure altres punts de vista, compartir opinions… Al cap i a la fi, en ciència mai es deixa d’aprendre i has d’estar preparat en tot moment!

CL: I ja per acabar, a què dediques el teu temps lliure?

JO: A mi m’agrada molt viatjar, intento estalviar per anar-me un cop l’any a fer un viatja llarg durant les vacances d’estiu. L’any passat vaig anar a la Xina i aquest any estic organitzant un viatge a l’Índia. Inverteixo temps en planificar i organitzar bastant el viatge. M’agrada tenir una ruta ben planificada i decidir un planning per a cada dia per poder visitar el màxim de coses possibles, tot i que després un cop estic allà deixem força coses a la improvisació.