“És molt estimulant pensar que el que estàs fent és un gra de sorra més per poder millorar la societat”

Ignasi Joba fent senderisme al Circ de Gavarnie, Pirineu Francès (estiu 2015). Fotografia cedida per l'investigador.
Ignasi Joba fent senderisme al Circ de Gavarnie, Pirineu Francès (estiu 2015). Fotografia cedida per l’investigador.

L’Ignasi Jorba té 25 anys i va estudiar Física a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa a l’IBEC estudiant la mecànica de la matriu extracel·lular per entendre els senyals biofísics (rigidesa, estructura…) de la relació cèl·lula matriu amb l’objectiu de poder fabricar òrgans al laboratori.

Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries una carrera científica?

Ignasi Jorba: Des de ben petit que m’han agradat les ciències. Crec que en part per influència del meu pare que és metge i sempre s’ha encarregat de transmetre’m l’interès per la ciència i la biomedicina. A més, tota la vida m’han agradat les matemàtiques, de petit el meu Avi s’encarregava d’ensenyar-me’n, més enllà de les lliçons de classe, però no va ser fins al batxillerat que vaig adonar-me de tot el que m’agradaven. Tot i així, alhora d’escollir quina carrera fer vaig tenir molts dubtes entre medicina  i física. Finalment vaig escollir física perquè donava una aplicació a les matemàtiques.

No crec que la meva decisió hagi estat vocacional, sinó que més aviat m’hi he trobat.Però realment estic molt content de les meves decisions. Mai m’havia imaginat treballat en res que no estigués relacionat amb la ciència i tampoc em vaig plantejar mai cap altra cosa.

CL: Dedicar-te a la recerca també va ser una cosa que tenies clara des de sempre?
IJ:
Al 2012, a meitat de carrera, vaig fer una estada de 2 mesos i mig al grup d’Optical Medics de l’ICFO on vaig treballar en el desenvolupament de sistemes mitjançant làsers per mesurar constants vitals. Va ser la primera vegada que vaig tenir una experiència real amb la recerca i va ser clau per a que decidís treballar a un laboratori.

Després vaig estudiar un màster en Enginyeria biomèdica per trobar un equilibri entre la física i l’aplicació biològica i així apropar-me una mica més a la medicina que també havia volgut estudiar.

Crec que és molt interessant agafar experiència real anant a un laboratori durant la carrera per poder decidir bé que és el que voldràs fer. Penso que seria molt interessant fer una cosa similar a la ESO o al batxillerat per escollir-ho millor.

CL: Durant la teva trajectòria com a estudiant, vas suspendre alguna assignatura?

IJ: Si, una al primer semestre del primer curs. La veritat és que el canvi de batxillerat a la carrera va ser  molt gran, va ser com passar de 0 a 1000. La carrera és molt més exigent. També tens molta més llibertat, però jo no estava acostumat i al principi em va costar.

A la universitat tenen una manera d’ensenyar i d’estudiar molt diferent a l’institut, el professor tira pel dret i si no pots seguir la classe és problema teu. Al final però t’acabes acostumant i agafes el ritme.

CL: Gaudeixes fent recerca?

IJ: Si, molt! M’agrada perquè tens força llibertat per fer el teu projecte. Això fa que t’involucris molt i ho visquis com una cosa teva.  És molt estimulant pensar que el que estàs fent és un gra de sorra més per poder millorar la societat. Tot i així hi ha moments difícils quan les coses no acaben de sortir però s’ha de ser perseverant i al final els resultats arriben.

CL: Quan acabis el doctorat, vols seguir fent recerca?

IJ: La meva intenció és seguir amb la recerca a llarg termini. Encara estic en el meu primer any de doctorat però ja tinc clar que hauré de marxar fora per tenir noves visions, per continuar aprenent i per no quedar-me estancat amb les maneres de fer i les tècniques que hauré aprés durant aquest temps. El que més por em fa es no poder tornar després.

Per això també tinc al cap que després de fer un doctorat no només se t’obren les portes de la recerca, jo ho veig també com una manera de estar més ben valorat en una empresa.

CL: Quin consell li donaries a algú que està escollint què vol estudiar?

IJ: Doncs si encara fos a temps, jo li diria que anés a visitar els llocs on es fa recerca centres com l’IBEC o universitats. Personalment és una de les coses que em va faltar a mi, i crec que anar a fires o visites a centres de recerca és extremadament útil per saber una mica millor què és el que vols fer o, al menys, alguna de les coses que pots fer en un futur.

CL: I el teu temps lliure, a que el dediques?

IJ: Doncs m’agrada molt anar a la muntanya, a l’hivern vaig a esquiar i a l’estiu faig senderisme. He pujat ja 4 vegades al Pedra Forca i és una experiència molt maca pujar una de les muntanyes amb més encant del nostre país. El meu somni és arribar a pujar algun cop al Cervino (Matterhorn), hi ha una peli del Killian Jornet que la puja en només 4 hores! Veient-lo sembla fàcil però per mi seria tot un repte.

També m’agrada molt la música. He estudiat forces anys piano però ja al mudar-me no tinc piano a casa i clar, ara ja fa un temps que no toco. Ho trobo força a faltar perquè tocar em relaxa molt, és com un alliberament mental com la desconnexió al anar a la muntanya o l’adrenalina al fer esport.

CL: La de coses que fas! Moltes gràcies per col·laborar amb nosaltres i et dessitgem molta sort en el que et queda del teu doctorat!