L’Escola Amor de Dios ens visita per saber més sobre l’ictus

Alumnes participant en una de les activitats del taller. Autor: IBEC

Alumnes participant en una de les activitats del taller. Autor: IBEC

Els alumnes de 3r d’ESO B de l’Escola Amor de Dios de Barcelona han inaugurat aquesta setmana el cicle de visites escolars de l’IBEC del curs 2015-2016 amb la visita “Coneguem les malalties cerebrovasculars: l’ictus”.

L’ictus és un trastorn brusc de la circulació cerebral, que altera la funció d’una determinada regió del cervell. Són trastorns que tenen en comú la seva presentació brusca i que solen afectar a persones ja grans, tot i que també es poden produir en joves. És una malaltia cerebrovascular que pot ser mortal i té una incidència major del que creiem: a Espanya cada 4 minuts una persona pateix un ictus i cada 40 minuts algú mor a conseqüència d’aquesta malaltia.

Nanopartículas para regenerar el hueso

Hueso con osteoporosis. Fotogtafía de Juliana Chan con licencia Creative Commons

Muchos de vosotros os habréis roto un brazo o una pierna en algún momento de vuestra vida. O por lo menos, conoceréis a alguien que tuvo una extremidad de su cuerpo escayolada pero que finalmente recuperó  la movilidad.

Sin embargo, existen algunos tipos de fractura que no sanan nunca y que pueden acabar con la pérdida de una extremidad. La vascularización es el gran problema de la regeneración de tejidos ya que muchos tejidos no pueden regenerarse correctamente por una falta de riego. De modo que la comunidad científica está intentando desarrollar nuevos biomateriales que promuevan la regeneración de los vasos sanguíneos. Por el momento, investigadores del grupo de Biomateriales para terapias regenerativas del IBEC han desarrollado un par de biomateriales que han demostrado ser eficaces en este proceso.

La física y la biología se unen para luchar contra el cáncer

1574R-018958

Representación de un nódulo canceroso. Imagen de Paola di Libero con licencia Creative Commons

Se habla de metástasis cuando se propaga el cáncer a un órgano distinto de aquel en el que se ha iniciado. Este proceso ocurre generalmente por vía sanguínea o linfática y el 98% de las muertes por cánceres no detectados se deben a este fenómeno. (1)

Se ha visto que las células cancerosas que viajan por el sistema inmunitario suelen formar agregados que se mueven de forma parecida a cómo lo hacen las bandadas de pájaros o los bancos de peces (2). Esta manera de viajar se conoce como migración celular colectiva, y se trata de un fenómeno biológico generalizado en el que grupos de células altamente coordinadas se mueven de una manera polarizada.

Una estudiant de Medicina que fa recerca al grup de Nanobioenginyeria

La Mar al laboratori de Nanobioenginyeria

La Mar al laboratori de Nanobioenginyeria. Autor: IBEC

La Mar va ser la guanyadora del Premi Extraordinari de Batxillerat 2014 i, com a premi, va escollir venir a fer una estada de recerca a l’IBEC durant tres setmanes d’aquest mes de setembre. “De totes les opcions que em van proposar vaig escollir l’IBEC perquè combinava la física, els números i la biologia” ens comenta la Mar que té 19 anys i actualment està estudiant el grau de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra.

Tot i ser una metgessa en potència la Mar té una forta inclinació cap a la recerca. De fet a l’hora d’escollir carrera diu que no ho tenia gens clar però que finalment va veure que la medicina li oferia la possibilitat d’unir un vessant més social amb una de més científica. “Mai he tingut les coses molt clares a l’hora de prendre decisions, més aviat les he fet descartant la resta d’opcions i escollint la que més portes em mantenia obertes!” diu la Mar “Al batxillerat vaig decidir fer ciències perquè em permetia mantenir el meu vessant més humanista o social com a hobby, i la carrera de medicina em permetia apropar-me a la recerca i a la clínica que combina una part més social”.

Investigar i divulgar, dues cares de la mateixa moneda

Arnau Biosca, investigador de l'IBEC i autor de l'article

Arnau Biosca, investigador de l’IBEC i autor de l’article. Fotografia cedida per l’autor.

Sovint, la vida transcorre a base de paradoxes i sorpreses, com si es tractés d’una muntanya russa. Ara fa 1 any, havent acabat carrera i màster, a punt d’esdevenir nini crònic, vaig oferir-me a donar classes particulars de ciència a nens. La cosa no va anar del tot com esperava i d’un dia per l’altre em vaig trobar en una acadèmia d’idiomes, donant classes de català i castellà a adults, de parla anglesa, el 99% d’ells professors d’anglès. Epicentre guiri, a l’acadèmia d’idiomes vaig descobrir que podia ensenyar català i castellà a turistes utilitzant vídeos de l’APM. M’ho vaig passar teta, ells també, i el millor de tot, varen aprendre ràpid.

A principis d’any vaig abandonar l’acadèmia i vaig  començar a viure una bogeria planificada. Ara miro enrere i em descobreixo mig any vivint una doble vida, amb dos objectius, dues motxilles, i dues bates blanques: la d’investigador i la de divulgador. La meva rutina, contínua com una ruleta russa, només interrompuda per l’equador del migdia i la treva nocturna, m’ha ensenyat que la ciència és una, i que és igual que facis tallers científics per a nens o recerca en nanotecnologia i malària. Al final, tot és el mateix: Dues cares de la mateixa moneda, paradoxes i miratges.

Bioingeniería para el envejecimiento activo

4159048288_a2ac11d927_z

Fotografía de Alison Ayre con licencia Creative Commons

Durante la última década se ha oído hablar muy a menudo de “envejecimiento activo” y “población envejecida”. ¿Pero sabemos exactamente a qué hacemos referencia con estos términos? La  Organización Mundial de la Salud define el envejecimiento activo como el proceso en el que se optimizan las oportunidades de salud, participación y seguridad a fin de mejorar la calidad de vida de las personas a medida que envejecen. (1)

De modo que el envejecimiento activo permite que las personas realicen su potencial de bienestar físico, social y se centra en las personas mayores y en la importancia de dar una imagen pública positiva de este colectivo.

Rabos de lagartija, peces cebra y latidos de corazón

Pez cebra, (Danio rerio) Fotografía de Tohru Murakami con licencia Creative Commons

Pez cebra, (Danio rerio) Fotografía de Tohru Murakami con licencia Creative Commons

Si nos dicen que hay animales que pueden regenerar partes de su cuerpo por sí mismos, seguramente, lo primero que nos viene a la cabeza es una imagen de una lagartija desprendiéndose de su cola al sentirse en peligro.

Al esforzarnos un poco más, también podemos recordar que las estrellas de mar cuando pierden un brazo, con el tiempo, les vuelve a crecer otro. ¡Incluso hay estrellas que de un brazo pueden regenerar el organismo entero!

Durant la “Nit de la recerca” parlem de fàrmacs que s’activen per llum

Pau Gorostiza, investigador del IBEC

Pau Gorostiza, investigador del IBEC. Autor: IBEC

Avui dins del marc de la “Nit Europea de la recerca” el Pau Gorostiza, l’investigador principal del grup de Nanosondes i Nanocommutadors de l’IBEC, participa en la taula rodona “Humans amb més llum: re-evolució humana gràcies a les noves tecnologies basades en la llum” parlant sobre optofarmacología, la ciència d’activar fàrmacs utilitzant la llum.

Voleu saber quin impacte tenen les noves tecnologies basades en la llum en la nostra vida? Com a beneficiaris que en som, què hauríem de saber? D’aquestes i totes les preguntes que tingueu, en podreu trobar resposta durant aquesta activitat que tindrà lloc avui de 20 a 21 h a la Sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.