Articles

Arnau Biosca, investigador de l’IBEC i autor de l’article. Fotografia cedida per l’autor.

Sovint, la vida transcorre a base de paradoxes i sorpreses, com si es tractés d’una muntanya russa. Ara fa 1 any, havent acabat carrera i màster, a punt d’esdevenir nini crònic, vaig oferir-me a donar classes particulars de ciència a nens. La cosa no va anar del tot com esperava i d’un dia per l’altre em vaig trobar en una acadèmia d’idiomes, donant classes de català i castellà a adults, de parla anglesa, el 99% d’ells professors d’anglès. Epicentre guiri, a l’acadèmia d’idiomes vaig descobrir que podia ensenyar català i castellà a turistes utilitzant vídeos de l’APM. M’ho vaig passar teta, ells també, i el millor de tot, varen aprendre ràpid.

A principis d’any vaig abandonar l’acadèmia i vaig  començar a viure una bogeria planificada. Ara miro enrere i em descobreixo mig any vivint una doble vida, amb dos objectius, dues motxilles, i dues bates blanques: la d’investigador i la de divulgador. La meva rutina, contínua com una ruleta russa, només interrompuda per l’equador del migdia i la treva nocturna, m’ha ensenyat que la ciència és una, i que és igual que facis tallers científics per a nens o recerca en nanotecnologia i malària. Al final, tot és el mateix: Dues cares de la mateixa moneda, paradoxes i miratges.