Ignasi Joba fent senderisme al Circ de Gavarnie, Pirineu Francès (estiu 2015). Fotografia cedida per l’investigador.
L’Ignasi Jorba té 25 anys i va estudiar Física a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa a l’IBEC estudiant la mecànica de la matriu extracel·lular per entendre els senyals biofísics (rigidesa, estructura…) de la relació cèl·lula matriu amb l’objectiu de poder fabricar òrgans al laboratori.
Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries una carrera científica?
Ignasi Jorba: Des de ben petit que m’han agradat les ciències. Crec que en part per influència del meu pare que és metge i sempre s’ha encarregat de transmetre’m l’interès per la ciència i la biomedicina. A més, tota la vida m’han agradat les matemàtiques, de petit el meu Avi s’encarregava d’ensenyar-me’n, més enllà de les lliçons de classe, però no va ser fins al batxillerat que vaig adonar-me de tot el que m’agradaven. Tot i així, alhora d’escollir quina carrera fer vaig tenir molts dubtes entre medicina i física. Finalment vaig escollir física perquè donava una aplicació a les matemàtiques.