Irene Garcia presentant el seu Treball de Recerca. Fotografia cedida.
La Irene es una alumna que va venir a l’IBEC durant l’estiu passat per fer la part pràctica del seu treball de recerca. El primer contacte que va tenir amb l’IBEC va ser degut a la nostra oferta d’entrevistes de batxillerat en les que organitzem reunions cara a cara entre un estudiant de batxillerat i un dels nostres investigadors per a que els ajudi a resoldre dubtes.
D’aquesta manera la Irene va poder contactar amb en Lluis Rigat, un dels nostres investigadors del grup de nanobioenginyeria. “Estava emocionada per l’oportunitat de reunir-me amb algú que em pogués resoldre dubtes i orientar-me” ens diu la Irene. “El Lluis es va oferir a fer-me un seguiment del treball i a enviar-me qualsevol informació que necessités!”
“El meu Treball de Recerca és un estudi comparatiu entre els tractaments que ofereix la medicina convencional envers la nanomedicina” especifica la Irene. “El treball comença amb una petita introducció sobre què és la nanotecnologia, els camps on es troba més present (medicina, energies,…) i, profunditzo en la nanomedicina. En el cos central del treball, s’expliquen les tècniques i dispositius de nanodiagnòstic. A més, tracto tres malalties de gran afectació mundial, el càncer, la malària i la diabetis, per comparar els tractaments que ofereix la medicina tradicional (actual) i d’altra banda els que ofereix la nanomedicina, per saber quina de les dues és més eficient, la que proporciona menys efectes secundaris i és menys nociva.”
Arrel d’aquesta primera entrevista la Irene va demanar al Lluis la possibilitat de que ell fos el tutor de la part pràctica del seu treball de recerca i d’aquesta manera pogués fer-la a les nostres instal·lacions. L’IBEC i l’Institut Joan XXIII van signar un acord de dues setmanes per tal que la Irene pogués accedir lliurement als laboratoris.
“Durant la meva estada vam efectuar la part pràctica del treball, la construcció de nanopartícules d’or i vam comprovar la seva citotoxicitat amb cèl·lules epitelials i sanguínies” comenta la Irene. “Paral·lelament a casa, extreia informació dels documents que m’enviava en Lluis per la part teòrica del treball”.
“La meva relació amb el Lluis va ser molt bona, em resolia cada dubte que jo tenía i m’explicava tot el que no entenia”, ens diu la Irene. “Amb la resta del grup també em vaig sentir molt bé, hi havia molt bona atmosfera de treball. A més, el Lluis em va donar molt de suport i ànims a l’hora de l’exposició oral, sabia que estava molt nerviosa per fer-la.”
Finalment la Irene va poder superar les seves pors per fer la presentació i abans de nadal va presentar el seu Treball de Recerca i va treure un 10! “Tenir un conveni que acredités unes pràctiques, un bon experiment que defenses la meva hipòtesi i que estigués al meu abast va donar molt prestigi al meu Treball”, assegura la Irene.
“Sens dubte, recomanaria a estudiants de la meva edat que els apassioni el món científic i de la recerca que facin una estada a un laboratori d’aquesta mena!” afirma contundent. “Crec que ajuda molt veure l’ambient d’un centre com l’IBEC per adonar-se del que volem fer en un futur.”
Aquest any la Irene ha acabat ja segon de batxillerat però tot i que sap del cert que es vol decantar per les ciències encara dubta entre tres graus diferents Ciències Biomèdiques, Bioquímica o Biologia Humana per seguir amb els seus estudis. “Venir al IBEC m’ha permès obrir el ulls i adonar-me que el que si que vull és estar dins el món de la recerca científica i que dintre d’uns anys vull formar part d’un grup de recerca i treballar a un laboratori” ens assegura la Irene.