Berta Gumí a Pont en Royans.
Fotografia cedida per la investigadora.
La Berta Gumí té 25 anys, va estudiar Física a la Universitat de Barcelona i actualment treballa a l’IBEC, tot i que també fa estades al sincrotró de Grenoble, estudiant la interacció de molècules amb models de membranes de lípids.
Carolina Llorente: Com vas decidir que volies estudiar una carrera de ciències?
Berta Gumí: Sempre se m’han donat millor les assignatures de ciències que no pas les de lletres, en concret les mates i la física. Durant l’ESO vaig tenir un professor de matemàtiques que era meteoròleg i ens va portar un dia al plató on donava el temps. A mi la meteorologia sempre m’havia cridat l’atenció i al fer aquella visita em va fer decidir per estudiar la carrera de Física a la Universitat de Barcelona (UB). Durant la carrera em van agradar les assignatures més aplicades, incloent-hi les de laboratoris, que no pas les teòriques. Per això, després de la carrera vaig buscar llocs on poder fer pràctiques per tenir més clar què volia fer. Em van agafar per fer pràctiques durant tres mesos al sincrotró de Grenoble on vaig treballar en el muntatge d’un Microscopi de Força Atòmica (AFM) que estava destinat a posar-se dins de les línies del sincrotró.
Així que en acabar les pràctiques vaig decidir matricular-me al màster de nanotencologia, també de la UB, i vaig conèixer l’IBEC, on vaig fer la tesina del màster en una temàtica on l’AFM també s’utilitzava.
CL: Llavors, vas tenir clar des de molt d’hora que et volies dedicar a la recerca?
BG: Bé, en realitat no sabia que volia fer realment. Només tenia molt clar que no volia quedar-me en una cosa molt teòrica sinó que el que m’agradava més era la part aplicada. Una mica per això vaig fer primer les pràctiques, per ficar-me una mica més en el món i veure que tal se’m donava i si era una opció vàlida per mi.
A més, una cosa que m’agrada és combinar diferents disciplines dins una mateixa feina, per això després de fer la tesina del màster tenia clar que volia seguir treballant en un projecte similar al que havia fet fins ara.
CL: I, durant la teva trajectòria, vas suspendre alguna assignatura?
BG: Durant la carrera? Bastants! En començar la carrera jo no estava acostumada a estudiar com calia, ja que a l’escola mai havia tingut problemes amb els exàmens de les assignatures de números i clar, en trobar-me amb un sistema diferent vaig suspendre algun examen i alguna assignatura. Al que tampoc estava gens acostumada era als exàmens tan llargs que fèiem durant la carrera on havíem d’estar unes cinc hores concentrats fent problemes o responent preguntes complexes. Tot i així a poc a poc m’hi vaig anar acostumant i al final m’he tret la carrera sense problemes.
CL: Gaudeixes fent recerca?
BG: Jo estic en una situació diferent de la majoria de doctorands, treballo a dues institucions; l’IBEC i el sincrotró de Grenoble. Evidentment, estar a dos llocs molt diferents, amb dos equips diferents i dues maneres de funcionar diferents té tant parts positives com negatives.
Per exemple, a Grenoble puc estar fent tandes d’experiments on disposo d’un feix de raig X durant cinc dies les 24 hores i aquí a l’IBEC no ho podria fer. Això és útil per la meva recerca, però alhora implica una quantitat de feina molt gran concentrada en molt poc temps. Són dies on quasi no dorms on has de tornar-te amb altres companys i treballar durant moltes hores seguides. A més, són experiments on et jugues molt de manera que és una situació molt tensa, complicada i sobretot és molt cansat. Ara, si després obtens uns bons resultats, veus que en certa manera la feina i dedicació es veuen compensades i pots tirar endavant amb el teu projecte.
Per mi el més important és treballar fent alguna cosa que realment m’agrada. Et diria que el que més valoro de tot és tenir bon ambient de treball, i aquí a l’IBEC tinc molt bona relació tant amb els companys com amb la meva supervisora i per mi això és clau. Encara que els doctorands fem recerca bàsica sé que la meva feina a llarg termini potser podrà tenir un impacte social. Nosaltres només som la primera pedra del camí que després es podrà construir.
CL: Vols seguir investigant després del doctorat?
BG: Doncs no ho tinc massa clar encara, pensa que no estic ni a la meitat del doctorat i encara em queden uns quants mesos de feina! Així que no m’ho he plantejat realment encara. El que sí que sé és que m’agradaria una feina en la qual gaudeixi i que no m’importa haver de marxar fora. Però està clar que tot dependrà de com vagi la meva vida en un futur.
CL: Si haguessis de donar un consell a algú que està iniciant la seva carrera, quin seria?
BG: Que faci realment el que li agrada. A la feina li dediques moltes hores i és important que la gaudeixis el més que puguis. També que si creus que t’has equivocat i te n’adones a la meitat de la carrera no és la fi del món, sempre ets a temps de canviar i reconduir la teva formació per assolir la teva vocació real. Cal gaudir dels 4 anys de carrera, aprofitar-los al màxim i pensar ja després a què et pots dedicar.
CL: I, durant el teu temps lliure què fas?
BG: Vinc d’una família bastant musical, el meu pare és director d’orquestra i la música sempre l’he tingut a casa. Podríem dir que he crescut amb ella, així que he après a tocar diversos instruments com la flauta travessera o el violoncel i, de manera autodidàctica, una mica el piano. També he fet durant molt de temps cant coral.
Però sens dubte al que més m’agrada dedicar el meu temps lliure és al ball. Ballo des que tinc 12 anys, pràcticament tot mena d’estils: jazz, clàssic, funky… Realment m’agrada molt, vaig estar a diverses companyies de ball i fins i tot va existir el moment en el qual em vaig plantejar dedicar-me professionalment a la dansa. Una altra cosa a la qual dedico bona part del meu temps lliure és a anar a la muntanya i a viatjar.
CL: Moltes gràcies per participar en el bloc del IBEC. Et desitgem molta sort en el que et queda de doctorat i en el teu futur professional i sobretot esperem que segueixis gaudint de la teva feina tant com ho fas ara.