Nanopartículas de plata, el terror de las bacterias

Nanopartículas de plata, el terror de las bacterias

Aristóteles y su alumno, Alejandro Magno. Grabado de Charles Laplante (dominio público), via Wikimedia Commons

– “Alejandro, usaremos flor de plata para curar las heridas de los soldados”.

Aunque su conocimiento era esencialmente empírico, Aristóteles – en la imagen dando consejo a Alejandro Magno – ya conocía las propiedades antimicrobianas de la plata en el 335 Antes de Cristo. El célebre pensador empleaba un polvo ultrafino de plata (que él llamaba “flor de plata”) que aplicaba sobre las heridas de los soldados que venían de la guerra y favorecía su cicatrización. Aristóteles y sus contemporáneos también sabían que el agua se conservaba fresca y libre de enfermedades en cisternas de plata. Los campesinos introducían una moneda de plata en sus jarras de agua para mantenerla fresca, y los emperadores chinos, así como las dinastías egipcias y fenicias, utilizaban la plata para sus cubiertos y vasijas.

Durante muchos siglos, la plata se utilizó para evitar el contagio de enfermedades, aún sin conocer su mecanismo de acción. Hoy en día sabemos que los iones de plata son un potente agente antimicrobiano, es decir, que es capaz de acabar con todo tipo de gérmenes: bacterias, hongos, virus y protozoos. Pero, ¿cómo puede resultar la plata tan letal para los microorganismos?

Hemos hablado con la investigadora postdoctoral Diana Vilela, del laboratorio de Samuel Sánchez Smart nano-bio-devices, para resolver estas y otras dudas respecto al uso bactericida de la plata en la actualidad, pues recientemente Diana – en colaboración con otros investigadores – ha diseñado un nuevo tipo de microrobot con partículas de plata, capaz de limpiar las bacterias del agua contaminada. Habíamos hablado sobre qué es un microrobot recientemente en el blog, puedes leerlo aquí.

Leer más

Divulgant sobre un divulgador: entrevista al Salvador Macip

Divulgant sobre un divulgador: entrevista al Salvador Macip

Amb motiu de la celebració del desè aniversari de l’IBEC, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar l’investigador i escriptor Salvador Macip, que va donar una fantàstica xerrada sobre les implicacions socials dels descobriments biomèdics.

Amb ell vam parlar sobre divulgació, una activitat que ell considera part de la feina del científic. També ens va explicar els detalls de la seva investigació, i fins i tot vam tenir temps de parlar de la tècnica CRISPR, una revolució de la ciència que us explicarem en detall a les properes entrades. Estigueu atents!

Leer más

“Durante mi día a día yo tengo mucha interacción con gente muy brillante, eso es algo realmente estimulante”

20141217_040048Natalia Castro tiene 32 años, estudió la rama ambiental de la carrera de Biología en la Universidad de León y actualmente trabaja como mánager de laboratorio de dos grupos investigadores del  IBEC.

Carolina Llorente: ¿Cómo decidiste estudiar una carrera de ciencias?

Natalia Castro: La verdad es que desde que iba al colegio siempre me han gustado las asignaturas de ciencias, me motivaba mucho aprender cómo funcionaban las cosas y ver como esos conocimientos ayudaban a innovar y a mejorar la sociedad. Por otro lado creo que también he tenido un poco de influencia familiar puesto que mi madre es técnico de laboratorio, y tengo tíos biólogos y veterinarios. Así que las profesiones relacionadas con la ciencia no eran algo desconocido para mí. Leer más

“Si una cosa t’agrada de veritat i treballes per aconseguir-ho, pots fer el que vulguis”

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

La Maria Valls té 28 anys, va estudiar Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ara treballa a l’IBEC dissenyant un bioreactor per obtenir empelts de teixit humà que es puguin utilitzar com a teràpia per a cors infartats.

Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries ciències?

Maria Valls: A mi sempre em va costar triar perquè m’agradaven moltes coses com escriure, la plàstica, ballar i les ciències… Però durant l’ESO vaig fer un crèdit variable que es deia “Les malalties humanes” que em va obrir un món nou, em semblava tant interessant entendre com funcionaven les malalties que em podia passar setmanes estudiant!

En el moment d’escollir el batxillerat em vaig adonar que realment de les lletres només m’agradava la part més literària, i que l’art  el podia mantenir com a hobbie, mentre que si deixava de banda les ciències no les tornaria a estudiar mai més. També l’assignatura del crèdit variable m’havia agradat molt i volia saber-ne més. Leer más

“El millor de la ciència és que no té fronteres, és universal”

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.  Fotografía cedida per l'investigador,

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.
Fotografía cedida per l’investigador,

En Jesús Ordoño té 25 anys i va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona (UB) i actualment treballa a l’IBEC investigant en el disseny i la fabricació d’un biomaterial per afavorir la regeneració cardíaca.

Carolina Llorente: Com vas escollir estudiar ciències?

Jesús Ordoño: La veritat és que sempre he tingut clar que estudiaria alguna cosa relacionada amb les ciències. Des de ven petit m’agradaven els temes científics, segurament per tots els estímuls que rebia a casa. Els meus pares no són científics però el meu pare és molt aficionat a l’astronomia i des de sempre hem col·leccionat minerals i fòssils. Leer más

“Per mi la recerca és un món en el que val molt la pena ficar-se”

Andreu Matamoros durant una de les seves escapades. Fotografia cedida per l'investigador

Andreu Matamoros durant una de les seves escapades. Fotografia cedida per l’investigador

L’Andreu Matamoros té 25 anys, va estudiar el grau de Biologia a la Universitat de Barcelona i ara treballa a l’IBEC estudiant el paper en la neurotransmissó d’una proteïna involucrada en les malalties priòniques.

Carolina Llorente: Com vas decidir estudiar ciències?

Andreu Matamoros: Sempre m’havien agradat molt les assignatures de ciències com les matemàtiques i la biologia, però no va ser fins al batxillerat que vaig pensar en estudiar-les. Vaig tenir un professor de biologia que era realment molt bo, havia treballat una mica en recerca i la seva manera de fer classe transmetia molta passió per la ciència. Això va ser el que em va fer acabar de decidir-me per estudiar la carrera de Biologia. En realitat vaig escollir Biologia perquè no tenia molt clar en què em voldria especialitzar més endavant i les carreres molt específiques em feien una mica de por. Biologia era el grau més general dins de tota la família Bio  i, per tant, la que t’obria més portes.

Leer más

“És molt estimulant pensar que el que estàs fent és un gra de sorra més per poder millorar la societat”

Ignasi Joba fent senderisme al Circ de Gavarnie, Pirineu Francès (estiu 2015). Fotografia cedida per l'investigador.

Ignasi Joba fent senderisme al Circ de Gavarnie, Pirineu Francès (estiu 2015). Fotografia cedida per l’investigador.

L’Ignasi Jorba té 25 anys i va estudiar Física a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa a l’IBEC estudiant la mecànica de la matriu extracel·lular per entendre els senyals biofísics (rigidesa, estructura…) de la relació cèl·lula matriu amb l’objectiu de poder fabricar òrgans al laboratori.

Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries una carrera científica?

Ignasi Jorba: Des de ben petit que m’han agradat les ciències. Crec que en part per influència del meu pare que és metge i sempre s’ha encarregat de transmetre’m l’interès per la ciència i la biomedicina. A més, tota la vida m’han agradat les matemàtiques, de petit el meu Avi s’encarregava d’ensenyar-me’n, més enllà de les lliçons de classe, però no va ser fins al batxillerat que vaig adonar-me de tot el que m’agradaven. Tot i així, alhora d’escollir quina carrera fer vaig tenir molts dubtes entre medicina  i física. Finalment vaig escollir física perquè donava una aplicació a les matemàtiques. Leer más

“La investigación puede parecer una profesión intimidante pero poco a poco te apasiona”

Montse López en el parque natural de Aiguestortes. Fotografía cedida por la investigadora.

Montse López en el parque natural de Aiguestortes. Fotografía cedida por la investigadora.

Montse López tiene 28 años, estudió Química en la Universidad de Alicante y actualmente trabaja en el IBEC estudiando proteínas de transferencia de electrones involucradas en la fotosíntesis y en la respiración celular.

Carolina Llorente: ¿Cómo decidiste estudiar Química?

Montse López: La verdad es que no era una cosa que tuviera muy clara. En el instituto me gustaban y se me daban bien las materias científicas pero hasta el último minuto dudaba entre estudiar ciencias o traducción e interpretación.

En bachillerato dábamos clases de química en un grupo muy pequeño. El profesor nos llevaba a dar clases al laboratorio y utilizaba muchos conceptos cotidianos para que aprendiéramos a relacionar conceptos. Yo creo que fue él quien me transmitió una motivación especial por las ciencias y sus clases las que me ayudaron a decidirme a estudiar Química. Leer más

“Estudiar ciències t’inculca una manera de pensar més crítica i analítica”

Martí Checa practicant esgrima. Fotografia cedida per l`investigador

Martí Checa practicant esgrima. Fotografia cedida per l`investigador

El Martí Checa va estudiar Física a la Universitat de Barcelona (UB) i ara treballa a l’IBEC estudiant els estímuls elèctrics en neurones amb resolució nanomètrica.

Carolina Llorente: Com és que vas decidir cursar una carrera científica?

Martí Checa: Bé, en realitat sempre m’ha agradat molt la ciència. A més a més, se’m donaven força bé tant les mates com la física durant l’institut. Jo vaig cursar l’ESO i el batxillerat a l’institut Joaquim Blume que és un centre de tecnificació esportiva, enfocat a esportistes d’alt rendiment. Amb això et vull dir que no era un institut molt exigent pel que fa a la resta de matèries. Tot i així tenia un professor de mates, que de formació era físic, que era molt motivat i va ser el meu tutor del Treball de Recerca. Aquest treball el vaig fer sobre el model estàndard de física de partícules, i va ser una mica el que em va decidir a matricular-me a física. Leer más

“Nosaltres només som la primera pedra del camí que després es podrà construir ”

Berta Gumí a Pont en Royans.  Fotografia cedida per la investigadora.

Berta Gumí a Pont en Royans.
Fotografia cedida per la investigadora.

La Berta Gumí té 25 anys, va estudiar Física a la Universitat de Barcelona i actualment treballa a l’IBEC, tot i que també fa estades al sincrotró de Grenoble, estudiant la interacció de molècules amb models de membranes de lípids.

Carolina Llorente: Com vas decidir que volies estudiar una carrera de ciències?

Berta Gumí: Sempre se m’han donat millor les assignatures de ciències que no pas les de lletres, en concret les mates i la física. Durant l’ESO vaig tenir un professor de matemàtiques que era meteoròleg i ens va portar un dia al plató on donava el temps. A mi la meteorologia sempre m’havia cridat l’atenció i al fer aquella visita em va fer decidir per estudiar la carrera de Física a la Universitat de Barcelona (UB). Durant la carrera em van agradar les assignatures més aplicades, incloent-hi les de laboratoris, que no pas les teòriques. Per això, després de la carrera vaig buscar llocs on poder fer pràctiques per tenir més clar què volia fer. Em van agafar per fer pràctiques durant tres mesos al sincrotró de Grenoble on vaig treballar en el muntatge d’un Microscopi de Força Atòmica (AFM) que estava destinat a posar-se dins de les línies del sincrotró. Leer más

“En ciencia y en investigación hay muchísimas opciones diferentes”

Oiane en su último viaje a Milán. Imagen cedida por la investigadora.

Oiane en su último viaje a Milán. Imagen cedida por la investigadora.

Oiane Urra tiene 30 años, estudió Biotecnología y actualmente trabaja en el IBEC investigando para mejorar el sistema de rehabilitación actual de las personas que han padecido un ictus.

Carolina Llorente: ¿Cómo decidiste que estudiarías ciencias?

Oiane Urra: Siempre he tenido muy claro que estudiaría algo relacionado con las ciencias, desde pequeña me han gustado los números y sobretodo me encantaba resolver problemas. Encontrar soluciones y resolver problemas está estrechamente relacionado con las ciencias, así que no fue una decisión reflexiva sino más bien una inercia de mi manera de ser. Además tuve un profesor de biología que era muy dinámico y activo, supongo que en parte eso también debió servirme de motivación. Leer más

“La recerca és com una partida d’escacs contra la natura”

Arnau Biosca al Holly Festival

Arnau Biosca al Holly Festival. Fotografia cedida per l’investigador.

L’Arnau Biosca té 25 anys, va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona i actualment treballa com a investigador al IBEC per a combatre la malària.

Carolina Llorente: Com va ser que et vas decidir per les ciències a l’hora d’estudiar?

Arnau Biosca: Els meus pares són els dos metges, així que podríem dir que vinc d’una casa de ciències. De fet, crec que he patit una mica la mancança de lletres a casa. Per exemple, gairebé mai hem parlat de política o història a les sobretaules. De totes maneres, que jo recordi sempre he estat mig ficat en el món de les ciències, de ben petit ja col·leccionava fòssils i era fan de “El Món d’en Beakman” i de petit la meva excursió preferida era anar al Museu de la Ciència, sobretot a la botiga! Leer más

“Quan aconsegueixo una fita que m’havia proposat m’emociona, i ploro”

Anna Crespo preparada per anar a veure estrelles

L`Anna preparada per anar a veure estrelles. Fotografia cedida per la investigadora.

L’Anna Crespo té 24 anys, va estudiar Ciències Biomèdiques i actualment treballa com a investigadora a l’IBEC en l’àmbit de la microbiologia per a trobar noves teràpies antimicrobianes.

Carol Llorente: Com vas decidir que estudiaries ciències?

Anna Crespo: Jo vinc d’una família de lletres però al meu pare sempre li ha agradat la natura i gran part de la meva infància me l’he passat a la muntanya. Des de petita que col·leccionava llibres de plantes i arbres per poder identificar la vegetació que veia a la muntanya i ja durant la primària tenia clar que volia dedicar-me a la botànica.

En canvi, durant l’ESO vaig començar a saber més sobre les cèl·lules i encara em va semblar molt més interessant. Ja llavors tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb ciències, de manera que vaig començar a cursar el batxillerat científic. Leer más