Un estudiant cultiva biofilms a l’IBEC pel seu Treball de Recerca

foto-carnet-miquel-2016

Fotografia cedida per l’estudiant

En Miquel és un noi de 17 anys que està cursant segon de Batxillerat a l’institut Vila de Gràcia i va aprofitar part del seu estiu per venir al grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC a fer la part pràctica del seu treball de recerca.

“L’objectiu del meu treball consistia a construir un xip on els bacteris trobessin les condicions propícies per reproduir-se” ens explica en Miquel. “El primer que vaig haver de fer abans de venir a l’IBEC és una cerca bibliogràfica important per saber què és un biofilm, què necessita per créixer bé i com l’afecten els diferents senyals”. Durant la seva estada ha estat la Dra. María José López, investigadora de l’IBEC, l’ha estat assessorant i amb la seva ajuda ha pogut aprendre per sembrar i fer créixer un biofilm. Leer más

L’ictus, quan el cervell deixa de funcionar

L’ictus, quan el cervell deixa de funcionar

Fotografia cedida per l'Oiane

Fotografia cedida per l’Oiane

Cada any l’ictus afecta 15 milions de persones, provocant-los un divers quadre de símptomes que dificulta dràsticament el retorn a la seva vida diària. De fet, a causa de la baixa taxa de rehabilitació, actualment l’ictus es considera la primera causa de discapacitat permanent adulta en els països desenvolupats.
La increïble potència del cervell humà radica en una extrema complexitat que avui encara hem començat a comprendre. Per això, desentranyar les connexions entre la funció neural i la seva transducció funcional resulta imprescindible per a poder desenvolupar teràpies més eficients.
Coincidint amb el dia mundial de l’Ictus l’Oiane Urra, estudiant de doctorat del grup de Processament i interpretació de senyals biomèdics de l’IBEC, ha donat una xerrada on s’han tractat els aspectes més rellevants de l’ictus. A més, l’Oiane ha parlat dels avenços més recents de la neurociència en aquest camp i ha presentat les línies de recerca per a millorar les teràpies de neurorehabilitació existents que s’estan desenvolupant a l’IBEC.

A continuació, podeu trobar el vídeo de la xerrada, organitzada dins el marc del ‘Pessics de Ciència’, que es va celebrar a la Biblioteca de Bellvitge d’Hospitalet.

Leer más

Biomateriales enriquecidos con calcio para la regeneración ósea

Células sembradas sobre el nuevo biomaterial impregnado con nanopartículas del compuesto de calcio ormoglass

Células sembradas sobre el nuevo biomaterial impregnado con nanopartículas del compuesto de calcio ormoglass

Coincidiendo con el día Mundial de la osteoporosis, recordamos la importancia del calcio para prevenir la disminución de la masa ósea.

El calcio es el mineral más abundante en el cuerpo humano. Un adulto por término medio tiene alrededor de 1 kg, encontrándose más del 90% contenido en el esqueleto. Nuestro organismo no puede producirlo, de manera que siempre obtenemos el calcio de fuentes externas, es decir, a partir de lo que comemos.

De acuerdo con la Sociedad Española de Reumatología (SER), la cantidad de calcio que un adulto necesita varía entre los 1.000 y los 1.500 mg al día. Cuando no se consumen suficientes productos ricos en calcio, o el calcio consumido no se metaboliza correctamente, aumenta el riesgo de sufrir osteoporosis. Esta enfermedad del metabolismo del hueso provoca una disminución de la masa ósea, deteriorando los huesos y volviéndolos frágiles. Leer más

La unió fa la força

Células de epitelio de mama moviéndose hacia la parte más rígida de una superficie. La actina se muestra en rojo, la paxilina verde y los núcleos en azul.

Células de epitelio de mama moviéndose hacia la parte más rígida de una superficie. La actina se muestra en rojo, la paxilina verde y los núcleos en azul.

Fa uns dies la revista Science publicava que, investigadors de l’IBEC havien demostrat que els grups cel·lulars se senten atrets per les zones més rígides dels teixits.

Segons s’ha pogut observar en els darrers estudis, les cèl·lules col·laboren entre elles per desplaçar-se cap als teixits més rígids i, com més gran és aquest grup cel·lular, més eficient és també aquest moviment. Per contra, es va observar que quan les cèl·lules no estan agrupades, no són capaces de trobar el camí per dirigir-se a aquests mateixos teixits.

Leer más

“Durante mi día a día yo tengo mucha interacción con gente muy brillante, eso es algo realmente estimulante”

20141217_040048Natalia Castro tiene 32 años, estudió la rama ambiental de la carrera de Biología en la Universidad de León y actualmente trabaja como mánager de laboratorio de dos grupos investigadores del  IBEC.

Carolina Llorente: ¿Cómo decidiste estudiar una carrera de ciencias?

Natalia Castro: La verdad es que desde que iba al colegio siempre me han gustado las asignaturas de ciencias, me motivaba mucho aprender cómo funcionaban las cosas y ver como esos conocimientos ayudaban a innovar y a mejorar la sociedad. Por otro lado creo que también he tenido un poco de influencia familiar puesto que mi madre es técnico de laboratorio, y tengo tíos biólogos y veterinarios. Así que las profesiones relacionadas con la ciencia no eran algo desconocido para mí. Leer más

¿Qué es el envejecimiento activo?

pexels-photoLa  Organización Mundial de la Salud define el envejecimiento activo como el proceso en el que se optimizan las oportunidades de salud, participación y seguridad a fin de mejorar la calidad de vida de las personas a medida que envejecen. Toda la investigación y demás actividades englobadas dentro de este concepto se centra en las personas mayores y en la importancia de dar una imagen pública positiva de este colectivo. Leer más

¡Vótanos como mejor blog!

premios-bitacoraNuestro blog ha sido nominado a los premios Bitácoras en las categorías mejor blog de salud e innovación y mejor blog de ciencia y educación.  Los Premios Bitácoras son el certamen de blogs en español más veterano y participativo del mundo, con 23.051 diarios nominados y 232.634 votos emitidos por los lectores en 2015. Aquí puedes promocionarnos votando por nosotros.

En una primera fase, entre el 14 de septiembre y el 28 de octubre, los usuarios podrán nominar sus blogs favoritos (5 por categoría). Del resultado de las votaciones, Bitacoras.com dará a conocer la semana del 1 de noviembre los 3 finalistas por cada una de las categorías. Leer más

Células madre para reparar el corazón

Células madre para reparar el corazón

Diferenciación cardíaca de células madre pluripotentes humanas derivadas a cardiomiocitos en la matriz extracelular de un ventrículo descelurarizado. Autor: IBEC

Diferenciación cardíaca de células madre pluripotentes humanas derivadas a cardiomiocitos en la matriz extracelular de un ventrículo descelurarizado.
Autor: IBEC

Cuando una persona sufre un infarto, aunque se recupere, su corazón queda marcado para siempre. Normalmente esto sucede debido a la formación de depósitos de grasa en las paredes de los vasos sanguíneos que irrigan el corazón lo que hace que el flujo sanguíneo se vea interrumpido. De modo que hay una parte del corazón que se ve privada de oxígeno durante un período de tiempo y, a consecuencia de esto, las células cardíacas de esa zona mueren. El problema es que el cuerpo no es capaz de generar nuevas células cardíacas después de haber sufrido un ataque al corazón, así que se forma una cicatriz y el órgano se ve resentido para siempre.

Las enfermedades cardiovasculares son un problema importante de salud global, son la principal causa de muerte en todo el mundo. Muchas veces la zona cardíaca afectada tras un infarto es tan grande que el paciente necesita un trasplante de corazón para poder vivir. Si bien los trasplantes son muy efectivos y, hoy en día, es la mejor alternativa no están exentos de riesgo. No todos los corazones son válidos para trasplantarse y, de los que si lo son, no todos son válidos para un paciente determinado. Además, aunque el donante sea compatible con el paciente no se puede evitar que el sistema inmune del receptor detecte el nuevo órgano como un agente extraño y lo ataque en lo que comúnmente conocemos como “rechazo”. Leer más

¿Por qué los pacientes de Alzheimer no presentan pérdida de memoria al inicio de la enfermedad?

Investigadores del grupo de Neurobiotecnología Molecular y Celular. Autor: IBEC

Investigadores del grupo de Neurobiotecnología Molecular y Celular.
Autor: IBEC

Tres cuartas partes de los 36 millones de casos estimados de demencia en el mundo no se diagnostican en los servicios de atención primaria. Así lo indica el Informe Mundial del Alzheimer de 2011, a partir de los datos recopilados por la federación ADI (acrónimo inglés de Enfermedad de Alzheimer Internacional). Esta es una enfermedad neurodegenerativa que afecta con mayor frecuencia en la población mayor de 65 años y se caracteriza por una perdida gradual de la memoria y de otras funciones mentales.

Se le atribuyen dos causas: la presencia de unos añadidos en forma de placas, formados principalmente por un compuesto conocido como peptid beta-amiloide; y por otra parte, una acumulación de la forma hiperfosoforilada de la proteína tau, produciendo pequeños ovillos en el interior de las neuronas afectadas. Se sabe que el péptido beta-amiloide tiene un efecto tóxico y que está relacionado con la formación de ovillos de Tau en las neuronas, y que conduce a la muerte celular. Sin embargo el mecanismo mediante el que esto ocurre aún es desconocido. Leer más

Donant ales per la recerca contra el càncer

Donant ales per la recerca contra el càncer

Fotografia cedida per l'alumna

Fotografia cedida per l’alumna

La Judith és una alumna de 2n de Batxillerat de l’Institut Torres i Bages de l’Hospitalet del Llobregat que ha fet una petita estada al grup d’integració cel·lular i dinàmica de teixits de l’IBEC per fer la part pràctica del seu treball de recerca.

Ella tenia molt clar que volia fer la seva recerca en l’àmbit del càncer i que volia fer una pràctica en un ambient real. Gràcies a la seva tutora va conèixer el programa Batx2lab organitzat pel Parc Científic de Barcelona i va tenir l’oportunitat de passar part de l’Agost a un dels nostres laboratoris.

“Des de fa molts anys creia que volia treballar a un laboratori” ens confessa la Judith, “però poder tenir aquesta experiència m’ha ajudat a decidir-me i a descobrir que a més d’una feina molt interessant i estimulant és també molt divertit”. Leer más

Un mes fent recerca amb Nanorrobots

Fotografía cedida per la Maria

Fotografía cedida per la Maria

La Maria ha sigut una de les guanyadores dels Premis Extraordinaris de Batxillerat 2016 i, a conseqüència d’això, va escollir venir a l’IBEC per fer una estada al laboratori de Nano-Bio dispositius intel·ligents durant el mes de Juliol. “De tots els centres que ens oferien l’IBEC era el que més em cridava l’atenció perquè era el que millor combinava totes les àrees de coneixement de l’enginyeria biomèdica que actualment curso” ens comenta la Maria.

Però aquesta no va ser la primera trobada de la Maria amb l’IBEC, uns mesos abans que sortís la resolució dels premis va coincidir amb el Prof. Samuel Sánchez, responsable del grup de Nano-Bio dispositius intel·ligents de l’IBEC, en un acte. Allí va ser on ella va conèixer part de la recerca de l’IBEC, “des d’aquell mateix moment vaig quedar fascinada, i vaig tenir clar que m’interessava moltíssim aquesta mena de recerca i que m’encantaria poder endinsar-m’hi” confessa la Maria. Leer más

La luz también puede curar

La luz también puede curar

Imagen con licencia Creative Commons.  Auotr: Pixabay

Imagen con licencia Creative Commons.
Auotr: Pixabay

Hace algo más de dos años que empezó a hablarse de una nueva área de investigación; la optofarmacología, una disciplina que pretende utilizar la luz como herramienta terapéutica. El objetivo que persigue esta disciplina es el desarrollo de fármacos que sean sensibles a la luz, es decir que puedan activarse y desactivarse dentro del organismo mediante pulsos luz controlados a distancia.

Pero, ¿esta nueva generación de fármacos tendría ventajas respecto a los fármacos tradicionales? Normalmente, para que un fármaco sea muy efectivo lo que se hace es aplicar más cantidad y cuanto más fármaco hay en el interior del organismo, más proteínas quedan afectadas. El fármaco incluso puede llegar a afectar a otras proteínas más allá de las que nos interesa produciendo lo que conocemos como efectos secundarios. Por eso siempre se intenta buscar fármacos que únicamente afecten a un tipo de proteínas determinado. Leer más

De l’aula al laboratori: la primera trobada amb la recerca real

En Mark durant la seva estada al laboratori.

En Mark durant la seva estada al laboratori. Fotografia cedida per l’estudiant.

En Mark és un alumne de Batxillerat del Col·legi La Salle Manlleu que ha aprofitat el seu l’estiu per fer una estada al laboratori del grup d’Infeccions bacterianes: teràpies antimicrobianes de l’IBEC per realitzar la part pràctica del seu Treball de Recerca.

“L’objectiu del meu treball és fer un estudi comparatiu entre l’efecte antibacterià dels antibiòtics comercials i dels tractaments naturals (com l’all i el gingebre)” ens explica en Mark “I també volia aprofitar per observar la capacitat de mutació dels bacteris”. Gràcies al programa Batx2Lab del Parc Científic de Barcelona, en Mark va tenir l’oportunitat de realitzar els experiments en un entorn propici i sota la supervisió de l’Anna Crespo, investigadora de l’IBEC. Leer más

“Si una cosa t’agrada de veritat i treballes per aconseguir-ho, pots fer el que vulguis”

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

Maria Valls al Parc de la Ciutadella. Fotografía cedida per la investigadora.

La Maria Valls té 28 anys, va estudiar Biologia Humana a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ara treballa a l’IBEC dissenyant un bioreactor per obtenir empelts de teixit humà que es puguin utilitzar com a teràpia per a cors infartats.

Carolina Llorente: Com vas decidir que estudiaries ciències?

Maria Valls: A mi sempre em va costar triar perquè m’agradaven moltes coses com escriure, la plàstica, ballar i les ciències… Però durant l’ESO vaig fer un crèdit variable que es deia “Les malalties humanes” que em va obrir un món nou, em semblava tant interessant entendre com funcionaven les malalties que em podia passar setmanes estudiant!

En el moment d’escollir el batxillerat em vaig adonar que realment de les lletres només m’agradava la part més literària, i que l’art  el podia mantenir com a hobbie, mentre que si deixava de banda les ciències no les tornaria a estudiar mai més. També l’assignatura del crèdit variable m’havia agradat molt i volia saber-ne més. Leer más

Viruela y Sarampión, los grandes aliados de los conquistadores de América

Viruela y Sarampión, los grandes aliados de los conquistadores de América

Mapa de América. Imagen: Wikipedia, con licencia Creative Commons

Mapa de América.
Imagen: Wikipedia, con licencia Creative Commons

Durante los 100 años después de la llegada de Colón al Nuevo Mundo fallecieron más indígenas de los que nacieron. Los estudios actuales parecen señalar que no fueron tanto las armas las que marcaron la diferencia, sino las enfermedades infecciosas traídas por los conquistadores españoles.

La viruela, el sarampión, la peste bubónica, la difteria, el tifus, la escarlatina, la varicela, la fiebre amarilla… todas ellas eran enfermedades con las que los indígenas nunca habían tenido contacto y que, por lo tanto, no habían tenido posibilidad de desarrollar inmunidad contra ellas.

Pero, ¿qué queremos decir cuando hablamos de desarrollar inmunidad? La respuesta inmunitaria es la forma en la que el cuerpo reconoce y se defiende contra bacterias, virus y todas esas sustancias que le parecen extrañas y dañinas. El responsable de controlar esta respuesta es el sistema inmune y lo hace mediante varias estrategias. Leer más

La Bioimpresora 3D: Un paso hacia adelante para rehacer partes de nuestro cuerpo

Recientemente el IBEC se ha convertido en el hogar de la primera bioimpresora 3D de Cataluña, que promete abrir nuevas vías en el campo de la regeneración de tejidos y órganos. Sin embargo, en una colaboración con la UPF, el CINVESTAV-Monterrey, en México, y la Universidad de Washington, los científicos con sede en Barcelona, desarrollaron una nueva forma de producir dispositivos microfluídicos – sistemas en que obtienen bajos volúmenes de fluidos.

Estas son herramientas cruciales en muchas áreas de la investigación biomédica, como el análisis de ADN, la tecnología laboratorio-en-un-chip, un sistema que permite a los biólogos celulares controlar el entorno celular completo.

“El millor de la ciència és que no té fronteres, és universal”

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.  Fotografía cedida per l'investigador,

Jesús Ordoño durant el viatge en vaixell de Guilin a Yangshuo pel riu Li.
Fotografía cedida per l’investigador,

En Jesús Ordoño té 25 anys i va estudiar Biotecnologia a la Universitat de Barcelona (UB) i actualment treballa a l’IBEC investigant en el disseny i la fabricació d’un biomaterial per afavorir la regeneració cardíaca.

Carolina Llorente: Com vas escollir estudiar ciències?

Jesús Ordoño: La veritat és que sempre he tingut clar que estudiaria alguna cosa relacionada amb les ciències. Des de ven petit m’agradaven els temes científics, segurament per tots els estímuls que rebia a casa. Els meus pares no són científics però el meu pare és molt aficionat a l’astronomia i des de sempre hem col·leccionat minerals i fòssils. Leer más

BIYSC: El tret de sortida per a futurs investigadors

BIYSC: El tret de sortida per a futurs investigadors

Els alumnes durant la part pràctica del curs. Autor: IBEC

Els alumnes durant la part pràctica del curs. Autor: IBEC

Del 15 al 22 de Juliol l’IBEC ha participat en el campus Barcelona International Youth Science Challenge (BIYSC 2016), una nova iniciativa que té com a objectiu estimular el talent científic entre els joves de tot el món.

Al llarg d’aquests dies nou alumnes d’entre 16 i 19 anys han vingut a l’IBEC a fer el curs “Biomaterials instructius per a la medicina regenerativa” coordinat per la Dra. Soledad Pérez amb l’ajuda de Jesús Ordoño i Claudia Navarro, investigadors del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives. L’objectiu d’aquest curs era ajudar als estudiants a entendre la base de la medicina regenerativa i iniciar-se en el desenvolupament dels sistemes de bastides construïdes amb biomaterials. Leer más

El ictus que mató a Trajano

Estatua de Marco Ulpio Trajano en Xanten, Alemania. Fuente: Wikipedia con licencia creative commons

Estatua de Marco Ulpio Trajano en Xanten, Alemania.
Fuente: Wikipedia con licencia creative commons

La muerte del emperador hispano Marco Ulpio Trajano, como la de muchos otros personajes históricos, está envuelta en un halo de misterio y aún hoy en día sigue siendo un enigma indescifrable. Hay quien dice que lo envenenó su propia esposa Plotina para asegurar la sucesión de Adriano como emperador, sin embargo las últimas evidencias se decantan por una muerte natural causada por un ictus que segó la vida del emperador.

El ictus es el equivalente a un infarto de corazón, pero en el cerebro. Es decir, una obstrucción de los vasos sanguíneos que interrumpe el suministro de sangre al cerebro de forma que las células del cerebro pueden resultar dañadas o morir. Lo que lleva a defectos en la movilidad, el habla, el pensamiento y el sentimiento. Se manifiestan sin aviso previo y son mucho más comunes de lo que creemos; uno de cada seis españoles sufre un ictus a lo largo de su vida. Leer más

La cèl·lula! El sector de la recerca més a prop dels nens de P5

La Núria Jané i la seva filla Naual al dia del protagonista. Autor: IBEC

La Núria Jané i la seva filla Naual al dia del protagonista.
Autor: IBEC

El mes passat la Núria Jané, de la unitat de Recursos Humans de l’IBEC, va anar a l’escola Jesus, Maria i Josep Pare Manyanet de Sant Andreu per explicar als alumnes de P5 en què consisteix la seva feina. A la classe dels taurons cada setmana hi ha un nen o una nena encarregat de cuidar de la mascota, un tauró de peluix. El pare o la mare de l’encarregat ha d’assistir a “el dia del protagonista” que consisteix en explicar el seu ofici i la Núria va aprofitar per fer cinc cèntims del sector de la recerca.

La Núria es va centrar en explicar una part bàsica de la feina dels científics que és conèixer molt bé allò amb el que hauran de treballar. En concret, van parlar de la cèl·lula i de les seves parts més importants. Gràcies a una maqueta a la macro escala els nens i nenes de P5 van poder veure on està el nucli i entendre que allí és on està l’ADN que conté totes les instruccions que ens fan ser com som. La Núria els va explicar que els gens serien com les pàgines d’un llibre d’instruccions, cada un ens diu quina peça s’ha de col·locar i on s’ha de posar per fer una funció determinada.

Leer más

Futur proper dels diagnòstics i tractaments de càncer de mama

SessioCloenda30EdAquest any l’IBEC ha participat en la trentena edició dels seminaris sobre aspectes generals i d’investigació bàsica en càncer de mama organitzats pel grup multidisciplinari per a l’estudi del càncer de mama de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El Prof. Josep Samitier, director de l’IBEC i el Dr. Pau Gorostiza, responsable del grup de nanosondes i nanoconmutadors de l’IBEC han participat a la sessió de cloenda d’aquesta edició dels seminaris en el marc dels diagnòstics de càncer de mama. El Prof. Samitier ha impartit la xerrada sobre la nanotecnologia i nanofármacs aplicats a aquesta variant del càncer mentre que el Dr. Gorostiza ha parlat sobre el desenvolupament de fàrmacs regulats amb llum per al control remot de l’activitat biològica i la seva aplicabilitat en el càncer de mama. Leer más

“Per mi la recerca és un món en el que val molt la pena ficar-se”

Andreu Matamoros durant una de les seves escapades. Fotografia cedida per l'investigador

Andreu Matamoros durant una de les seves escapades. Fotografia cedida per l’investigador

L’Andreu Matamoros té 25 anys, va estudiar el grau de Biologia a la Universitat de Barcelona i ara treballa a l’IBEC estudiant el paper en la neurotransmissó d’una proteïna involucrada en les malalties priòniques.

Carolina Llorente: Com vas decidir estudiar ciències?

Andreu Matamoros: Sempre m’havien agradat molt les assignatures de ciències com les matemàtiques i la biologia, però no va ser fins al batxillerat que vaig pensar en estudiar-les. Vaig tenir un professor de biologia que era realment molt bo, havia treballat una mica en recerca i la seva manera de fer classe transmetia molta passió per la ciència. Això va ser el que em va fer acabar de decidir-me per estudiar la carrera de Biologia. En realitat vaig escollir Biologia perquè no tenia molt clar en què em voldria especialitzar més endavant i les carreres molt específiques em feien una mica de por. Biologia era el grau més general dins de tota la família Bio  i, per tant, la que t’obria més portes.

Leer más

Els guanyadors del concurs RoboCat visiten l’IBEC

Els guanyadors i els organitzadors de RoboCat durant la visita als laboratoris. Autor: IBEC

Els guanyadors i els organitzadors de RoboCat durant la visita als laboratoris. Autor: IBEC

Els vuit joves guanyadors del concurs RoboCat 2016 de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) han vingut a visitar l’IBEC. Aquest concurs, la final del qual es va realitzar a finals de maig, va permetre als participants construir els seus propis robots amb diferents materials i utilitzar qualsevol plataforma per a la seva programació.

El Dr. Samuel Sánchez, responsable del grup de nano-bio dispositius intel·ligents de l’IBEC i guanyador del premi FPdGi a la recerca científica 2015 ha sigut l’encarregat d’efectuar la visita a l’IBEC. En aquesta trobada els joves han tingut l’oportunitat d’escoltar una xerrada sobre la recerca puntera del grup del Samuel Sánchez i de conèixer les instal·lacions de l’IBEC on han pogut realitzar alguns experiments pràctics. Leer más

Nanotecnologia, una nova arma contra la malària

Elena Lantero durant la xerrada a la Festa de la Ciència. Autor: IBEC

Elena Lantero durant la xerrada a la Festa de la Ciència. Autor: IBEC

Enguany l’IBEC ha participat en la Festa de la Ciència i la Tecnologia amb la microxerrada “Nanotecnologia, una nova arma contra la malària” a càrrec de l’Elena Lantero, investigadora de la unitat conjunta IBEC-ISGlobal de Nanomalaria. Al llarg de la xerrada els oients van ser espectadors de primera línia del combat constant entre la medicina i el Plasmòdium, el paràsit que causa la malària. De la mà de l’Elena els assistents van poder recórrer la història d’aquesta malaltia i coneix quins eren els tractaments d’abans, l’estat actual de la recerca així com l’ús de la nanotecnologia en aquesta batalla.

Durant el torn de preguntes es va obrir un debat sobre els mètodes de control del mosquit Anopheles, el vector que transmet la malària. Va haver-hi moltes preguntes sobre les estratègies per a matar-los o modificar-los i, arran d’això, un grup de noies van plantejar qüestions ètiques sobre la viabilitat ecològica d’eliminar o modificar mosquits de l’ecosistema. També va haver-hi un gruix important de preguntes sobre l’aplicabilitat real d’aquests projectes per saber si realment es podrien assumir els costos per aplicar-los a països en vies de desenvolupament. Leer más

Celebrant els avanços dels projectes de l’IBEC finançats per la Marató

Dr. Artur Llobet i Dr. Pau Gorostiza durant la celebració. Autor: IBEC

Dr. Artur Llobet i Dr. Pau Gorostiza durant la celebració. Autor: IBEC

El Dr. Pau Gorostiza, responsable del grup de Nanosondes i nanoconmutadors de l’IBEC va participar en el 17è Simposi de la Marató de TV3, en el qual se celebrava la fi dels 30 projectes de recerca guardonats amb finançament durant la marató del 2010.
L’esdeveniment va tenir lloc el dimecres a l’Institut d’Estudis Catalans, i va incloure una sessió de pòsters oberta al públic, també va comptar amb taules rodones d’experts en les quals es discutien els resultats dels projectes que abastaven la recerca sobre la comprensió, el tractament i el pronòstic de les lesions de la medul·la espinal i del cervell. L’acte va ser presidit per Antonio Andreu, Director General de Recerca i Innovació del Ministeri de Salut; Núria Llorach, vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Presidenta de la Junta de la Marató de TV3 fundació; Joan Domènec Ros, president de l’IEC; i el periodista i amfitrió de la Marató de 2010 Albert Om. Leer más

¿Qué es la bioingeniería?

brugues_natphys2014_340x210Existen numerosas confusiones entre el concepto de bioingeniería y el de biotecnología. Con
esta entrada y aprovechando que hoy, 16 de Junio, es el día internacional del biotecnólogo queremos ayudar a aclarar qué es la bioingeniería y cuál es su situación dentro del panorama de la biotecnología.

La biotecnología es un área multidisciplinar que tiene sus fundamentos en la tecnología que estudia y aprovecha los mecanismos e interacciones biológicas de los seres vivos o sus derivados para la creación o modificación de productos o procesos para usos específicos. Leer más

Alumnos de la Universidad de Texas vienen de visita al IBEC

El Dr. Vito Conte durante la visita. Autor: IBEC

El Dr. Vito Conte durante la visita. Autor: IBEC

Hoy 20 alumnos de la Universidad de Texas han venido a visitar el IBEC como una parada más de su viaje a España para conocer qué tipo de investigación en bioingeniería y nanomedicina que hacemos aquí. Se trata de un grupo mixto de alumnos de diferentes carreras como ingeniería médica, ingeniería química, biología y salud pública que cursaban la optativa de aplicaciones médicas en ingeniería.

Después de una charla más general sobre qué es el IBEC y cuáles han sido los hitos más importantes de este año, los alumnos han disfrutado de la charla del Dr. Vito Conte, investigador principal del grupo de Mecánica del desarrollo y la enfermedad, en la que les ha explicado su trayectoria profesional y la dirección de la investigación de su grupo. Leer más

Como preferirías morir, ¿ahogado o quemado? el IBEC en el concurso Tesis en 3 Minutos

Hoy Ana Solórzano, investigadora del grupo de Señales e Información para Sistemas de Sensores del IBEC, participa como finalista del concurso “Tesis en 3 Minutos” en las Jornadas de Cooperación CONACyT-Catalunya 2016 (JCCC). El concurso tiene como objetivo presentar los temas de investigación de una forma accesible para la sociedad y, al mismo tiempo, promover las habilidades de comunicación de los investigadores y así aumentar la conciencia de la importancia de la difusión de sus actividades.

Aquí podéis ver el vídeo con el que Ana presentó su candidatura al concurso:

Leer más

Los alumnos americanos de la Universitat de Perpignan visitan el IBEC

La Dra. Elisabeth Engel durante la visita. Autor: IBEC

La Dra. Elisabeth Engel durante la visita. Autor: IBEC

Hoy han venido a visitar el IBEC 16 alumnos americanos de la clase de Biomateriales de la Universidad de Perpignan. Esta universidad participa en un programa de intercambio de EEUU en el que los alumnos viajan por diferentes ciudades europeas en las que la profesora les da clases magistrales y también organiza visitas a otros institutos y universidades de estas ciudades para que los alumnos tengan una experiencia intercultural.   Leer más